Sant Joan de Baussols (Bassegoda)

Situació

L’església de Baussols (Santa Maria de Baussols, Sant Joan de Bussols, Santa Maria de Bussols, Sant Joan de Mussols, Santa Maria de Mussols, Sant Joan dels Corbs o Santa Maria dels Corbs) és situada en un lloc estratègic, a la serralada que del puig de Bassegoda davalla cap a llevant per finir a la fondalada del riu Muga.

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG734856.

Una creu inscrita dins un cercle, dissenyat a manera de sanefa, un dels fragments de decoració mural que es guarda a l’església.

Arxiu Gavín

Per arribar-hi cal sortir d’Albanyà per una pista forestal en direcció a tramuntana. Cal travessar la Muga i el torrent de Bassegoda. A la primera cruïlla, a mà esquerra, hi ha un camí que tot seguit s’enfila. Poc abans de la font de Bassegoda, a uns 9 km d’Albanyà, cal deixar el vehicle i enfilar-se per un camí que es dirigeix vers llevant, a mà dreta de la pista. Aquest camí porta a uns plans que havien estat conreats, però que avui són plens d’herbei, passa pel costat d’una masia enrunada i segueix en direcció a llevant, tot enlairant-se pel costat solei de la serralada fins a l’església. El camí a peu dura uns tres quarts. (ANM)

Història

A desgrat de l’antiguitat en els orígens d’aquest temple, no és fins l’any 1413 que tenim la primera notícia documental. Pere Gassiot, vicari general de la Seu de Girona, feu publicar unes indulgències per tal d’adquirir ornaments litúrgics per a aquesta capella de “Santa Maria, recentment construïda” al cim de la muntanya anomenada Puig de “Bauçols”. A causa de la seva situació dalt d’un cingle la gent del país l’anomenà també Mare de Déu dels Corbs.

Més tard els pagesos de la rodalia, sobretot de Pincaró i Corsavell, entronitzaren a l’església una imatge de sant Joan Baptista, advocat dels llocs solitaris. La devoció que anà agafant aquest sant fou causa que l’església canviés la seva advocació. Hi hagué el costum que cada any, al mes de juny i el dia de Sant Joan, l’ermità després de la missa repartia berenar a tothom que hi acudia.

Els llamps que caigueren damunt l’església i l’abandonament del lloc, tant per part del capellà com de l’ermità o acaptador precipitaren la desolació i la ruïna de l’edifici vers 1910-1915. La campana fou duta a Corsavell i a Llorona hom traslladà una imatge de la Mare de Déu, anomenada de la Paloma; era una talla en alabastre la qual, l’any 1936, Cèsar-August Torras encara va veure aquest darrer lloc. (ANM)

Església

L’església és un edifici amb una planta que té una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, és coberta per un arc adovellat de mig punt.

La datació tan tardana de la primera notícia que ens n’ha pervingut deu ésser el motiu principal pel qual aquest edifici ha estat oblidat o bé exclòs del repertori romànic de la Garrotxa. Malgrat això i a desgrat de la dificultat que representa la datació d’aquest edifici, creiem que hi ha suficients elements que permeten de suposar que té un origen alt-medieval.

A la part inferior de l’església hom pot observar una unitat constructiva en l’estructura, amb unes pedres mal escairades, unides per un morter típic del final del segle XI o del començament del XII.

Un detall del mur exterior de l’absis amb la finestra que n’il·lumina l’interior.

A. Noguera

Un detall de la porta d’entrada, amb l’arc molt malmès, on és visible una part del guardapols que el cobria.

A. Noguera

La porta d’entrada era ornamentada amb un guardapols, consistent en una cornisa llisa, de secció més o menys quadrada i amb un solc que resseguia tot l’arc i que era situat al centre de la cara frontal. L’arc de la porta es malmeté i per a la seva reconstrucció hom utilitzà algunes peces de l’arquivolta esmentada, les quals han pres la funció de dovelles.

Al costat de migjorn hi ha les dues finestres que il·luminen l’interior de l’església. Una d’elles és situada a l’absis i l’altra al mur de la nau. Totes dues són de doble esqueixada, amb la base plana i cobertes amb arc de mig punt tallat en un sol bloc de pedra.

Deixant de banda els elements que antecedeixen, els quals fan pensar en un edifici si més no amb elements romànics, direm que l’església ha estat coberta amb volta de canó apuntada, a l’arrencada de la qual hi ha una cornisa i que els seus murs exteriors foren sobrealçats modernament. (ANM)

Pintura mural

A l’església de Santa Maria de Mussols es conserven uns fragments de pintura mural que evidencien un alt grau de deteriorament.

Sobre un fons blanc hi ha les restes d’una decoració executada amb traç vermell a base de figures geomètriques i un cap humà voltat per un nimbe crucífer. Les figures geomètriques són formades per cercles concèntrics, dividits per línies disposades radialment als espais entre cercle i cercle. Al centre hi ha representada una creu de braços triangulars també de color vermell. En altres zones del mur hi ha representada únicament la creu central. Un dels costats del mur decorat és resseguit, verticalment, amb una línia vermella que dibuixa una mena d’emmerletat.

Cal suposar que el cap del personatge representat amb un nimbe crucífer correspon a la figura de Crist, pel fet que és un dels atributs que el diferencia de la resta de personatges nimbats. La creu de braços triangulars units pel vèrtex és l’anomenada creu teutònica(*); és la mateixa que la de Sant Quirze de Pedret, bé que en aquella els braços convergeixen en un cercle.

Malauradament, les restes de pintura mural no són suficients com per intentar una aproximació estilística o iconogràfica de l’obra. El que ha romàs és tan fragmentari que es fa molt difícil d’esbrinar què hi havia representat. Malgrat que per la traça sembla que es pugui atribuir al període romànic, no tenim prou dades per donar una datació més aproximada pel que fa al moment de la seva execució. (EBC)