Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctorat en dret constitucional per la Universitat de València Militant del Partit Popular, ha ocupat diversos càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana i a les Corts espanyoles i valencianes Fou escollit senador per València a les eleccions del 1993, el 1996 i el 2000, i fou portaveu del PP al Senat 1999-2003, quan fou nomenat conseller de Cultura, Educació i Esport pel president de la Generalitat Valenciana F Camps En 2004 passà a ser conseller de Relacions Institucionals i Comunicació i portaveu del Consell En 2006 fou nomenat …

Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici i amb dret a…

Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme

El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna

En 1461-62 fou conseller en cap, i comandà collegialment, amb el comte de Pallars i Arnau de Vilademany, l’exèrcit del Principat que lluitava contra Joan II al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona El 1463 restà conseller simple, però continuà la seva tasca militar en l’instant d’apoderar-se del castell de Montcada

Essent molt jove lluità a Ponça 1435 i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452 Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, fou metge de la seguretat social i professor de la facultat de medicina de la UB 1980-83 Entre el 1983 i el 1985 fou director dels serveis sanitaris de la diputació de Lleida L’any 1986 ingressà al departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya Entre el 1990 i el 1993 fou gerent de l’Institut Català de la Salut Des del febrer del 1995 fou conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, el departament que al novembre del 1999 canvià el nom pel d’interior A partir de l’any 2000…

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després

El ""Butlletí Oficial de les Balears’’ publica el decret del conseller d’Educació i Cultura del Govern balear, Manuel Ferrer, en virtut del qual es constitueix el Consell de la Llengua de les Balears Aquest organisme serà l’òrgan d’assessorament, consulta i coordinació en matèria de llengua i l’encarregat de canalitzar el procés de normalització lingüística a les Illes Balears El Consell està format pel president de la comunitat, Jaume Matas, el conseller d’Educació i Cultura, Manuel Ferrer, i 16 vocals