Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Enrique
Música
Compositor hispànic.
Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…
Sandra Gómez Lorenzo
Patinatge
Patinadora sobre rodes.
En el seu palmarès consten diverses victòries del Campionat de Catalunya i d’Espanya en totes les categories, així com els Campionats d’Europa juvenil 1994, júnior 1995 i absolut 2002 de patinatge de velocitat Competí per l’equip Alessi Powerslide World a la Copa del Món, amb el qual aconseguí pujar al podi en dotze ocasions i guanyà tres proves Seül, 2005 Sursee, 2006, i Saint-Moritz, 2007 Fou membre de la selecció catalana 2006-09, amb la qual aconseguí l’or a la Copa Amèrica 2007 i els Jocs de l’Alba 2009 Guanyà altres trofeus internacionals com ara el Tres Pistes de França,…
Club Petanca Sant Damià-Cooperativa del Peix

Equip del Club Petanca Sant Damià-Cooperativa del Peix guanyador, el 2006, del Campionat d’Espanya de clubs de primera categoria
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.
Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater…
pal
Transports
Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.
En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers anomenats també pals femelles , generalment en nombre d’un o dos Els pals construïts amb tub metàllic solen esser d’una o de dues peces En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès , tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet , pal major i pal de mitjana , o simplement trinquet , major i mitjana En els velers de quatre pals, els dos del…
Castell de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…
Santa Coloma de Sellui, abans de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al…
fotonovel·la
Literatura
Novel·la o conte il·lustrats que consten d’una sèrie de fotografies juxtaposades amb el texts dels diàlegs i els comentaris corresponents.
ricinulis
Aracnologia
Ordre d’aràcnids integrat per individus de petites dimensions (entre 0,5 i 1 cm de llargada), amb el cos curt i massís, de teguments durs, engruixits i plens de grans i pèls aixafats.
El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia interna és…
Guillem Morei
Escultura
Escultor.
El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina