Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
Recordar i repassar
Educació
En què consisteix l’acte de recordar L’acte de recordar depèn de la memòria, que és la capacitat de la ment de conservar i evocar informacions del passat idees, dades, coneixements, etc en el moment desitjat Quan es parla de la memòria amb relació a l’aprenentatge, s’acostuma a dir que aprendre les coses de memòria és una forma molt poc adequada d’aprendre Aquesta afirmació és certa només en part, ja que es refereix solament a l’ús mecànic i repetitiu de la memòria i no l’ ús comprensiu , que és el que treballaràs en aquest apartat Quin paper té la memòria en l’aprenentatge És la funció clau…
modificació curricular
Educació
Conjunt de canvis, de caràcter individual o de centre, introduïts en els elements prescriptius del currículum per a cadascuna de les etapes educatives.
Les modificacions curriculars pretenen afavorir el màxim assoliment de les capacitats establertes per a part de l’alumnat Poden afectar tant els continguts que s’han d’ensenyar i avaluar establerts per al conjunt d’una etapa educativa, com la durada dels cicles educatius, i han d’ésser autoritzades pel departament d’ensenyament La decisió de modificar elements prescriptius del currículum només s’ha de prendre quan s’han exhaurit les possibilitats d’adaptació que ofereixen els principis d’organització i desplegament curricular
August Weismann
Biologia
Biòleg alemany.
Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps
Museu d’Història de la Ciutat de Girona
Museu
Museologia
Institució museística de la ciutat de Girona creada l’any 1981.
Els seus continguts es reparteixen per diferents espais del Barri Vell, a l’edifici principal, situat al carrer de la Força, i a les sales d’exposicions emplaçades a la placeta de l’Institut Vell i a la Pujada Sant Feliu El 2005 inaugurà les sales dedicades a la Guerra Civil Espanyola, el franquisme i la Transició, amb les quals culminà el seu discurs museogràfic, que permet resseguir tota la història de la ciutat, des dels orígens més remots fins a l’actualitat
Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
Projecte nascut l’any 1999 d’un conveni de col·laboració entre el departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la finalitat de servir de marc de referència en la presa de decisions per a la gestió del territori.
És una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que, en conjunt, testimonien l’evolució geològica del territori català, alhora que contribueixen a preservar aquest patrimoni Compta amb l’aportació de dades i coneixements d’especialistes de tot Catalunya, els quals han collaborat en la recopilació i la síntesi d’informació dels afloraments especialment rellevants del país L’IEIGC ha organitzat els continguts digitalment, juntament amb les delimitacions cartogràfiques i la fitxa descriptiva de cadascun dels Espais d’Interès Geològic inventariats
El Muntanyenc
Esports de muntanya
Publicacions periòdiques
Revista editada en paper fins al febrer del 2011 i a la tardor del 2011 inicià una nova etapa en format web i esdevingué la primera revista en català de temes de muntanya publicada en línia.
S’actualitza mensualment amb nous continguts Les seccions de la revista --notícies, opinió, entrevista, llibres, fotografia, cultura o viatges-- apleguen articles que s’aproximen al coneixement de la muntanya i del medi natural des d’àmbits tan variats com l’esportiu, el científic, el filosòfic, l’històric o el literari L’any 2015 rebé el Premi de Periodisme de muntanya i aventura a la millor publicació digital de temes de muntanya en el marc del 33è Festival Internacional BBVA de Cinema de Muntanya
Extrem

Portada de la revista Extrem
NET EC
Publicacions periòdiques
Alpinisme
Revista d’alpinisme publicada mensualment a Barcelona entre el desembre del 1981 i el 1996.
Fou publicada per Edicions Aram com a encàrrec de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Joan Carles Tomasi en fou el coordinador general A partir de l’abril del 1984 se’n feu càrrec exclusivament Edicions Aram per desavinences amb la federació Alguns dels seus collaboradors foren Manuel Vázquez, Manuel Pomares, Manuel Alonso, Xavier Sagués, Nil Bohigas o Toni Garcia, entre d’altres Adaptà els continguts a les noves modalitats dels esports d’aventura
Eduard Pujol Bonell
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya
analfabetisme digital
Sociologia
Escassa habilitat i manca de competència digital demostrada per certs individus en l’ús i l’apropiació de les eines tecnològiques de computació i els serveis d’internet.
L’analfabetisme digital afecta un important sector de la població, especialment aquells individus nascuts abans de la dècada de 1960, que desconeix el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC Es considera analfabet digital un individu que no està gens familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i d’internet i que ignora les possibilitats que li ofereixen les tecnologies El fet de ser analfabet digital pot limitar les oportunitats laborals, les relacions socials i l’accés a determinats continguts culturals
Aprovació del Règim Especial de les Illes Balears
El Senat espanyol aprova la llei de Règim Especial de les Balears La llei va ser una iniciativa de Jaume Matas quan era conseller d’Economia i Hisenda per aconseguir que els costos que provoca la insularitat fossin compensats per un estatut fiscal similar al que tenen les comunitats dotades de règim foral La llei aprovada rebaixa els continguts de la proposta inicial, equiparant-la al règim econòmic de les Canàries El president balear, Jaume Matas, qualifica l’aprovació de la llei com ""un dia i un fet històrics’’
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina