Resultats de la cerca

Situació Ruïnes de l’església, on encara són visibles l’absis, l’obertura de la porta de migjorn i el basament d’un contrafort tardà ECSA - J Bolòs Les ruïnes d’aquesta església es troben al costat de les restes de l’antic vilatge de Montlleó i del vèrtex geodèsic que hi ha a l’indret Mapa 32-13327 Situació 31TCG126505 Per a anar-hi cal agafar la mateixa pista que mena al castell i vilatge de Montlleó JAA Història Fins a la segona meitat del segle XII no posseïm notícies del petit enclavament fortificat de Montlleó ni de la seva església El lloc pertanyia l’any 1173 a Bernat d’…

Situació Una vista de l’exterior de la casa des del costat de llevant El mur del costat sud-est, que és el que apareix a la foto apuntalat per un contrafort, és el que ofereix més interès amb un conjunt d’elements R Viladés Aquesta casa es troba situada enmig d’una ampla vall, voltada de les serres característiques del baix Berguedà, damunt un pujol, fit a fit de l’església de Santa Maria de Merola, al vessant dret de la riera de Merola, la qual discorre no pas gaire lluny Aquesta casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de…

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns…

Situació Restes, ara molt malmeses, d’aquesta fortificació ECSA - F Raurich Restes d’una fortificació situades en una petita elevació, en una plana, al costat de la riera de Sant Marc, prop d’una font, en la part occidental del terme de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF779738 Si agafem la carretera que surt de Sant Jaume de Domenys cap a la Torregassa, quan arribem al trencall de l’Hostal hem de girar a la dreta A uns centenars de metres, davant de la masia de Can Pau de les Vídues, trobarem les restes del castell JBM Història…

Culmina a l’alt de la Capona 686 m alt, sota el qual hi ha la caseria de Caraita , al vessant septentrional

El lloc de Castellpoll és situat a 1 300 m d’altitud en un contrafort de llevant de la serra del Boumort, i damunt els pobles deshabitats de Senyús i de Montellà Aquest indret, amb el topònim Castellpodol , es localitza en diversos documents dels Caboet al llarg del segle XII L’any 1156, Ramon de Caboet, pel seu testament deixà a la Seu d’Urgell la vall de Sant Joan i la vall de Caboet, amb els seus castells respectius, Ars, Civís i Tor, de la primera, i Castellpodol, Castellpuig, la Serra i Tragó de la vall de Cabó Poc després, l’any 1162, A de Caboet féu el corresponent…