Resultats de la cerca

Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…

Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…

La vila d’Escaló és situada a la vall de la Noguera, just en la seva unió amb el barranc d’Escart, de manera que la vila i la torre d’Escaló controlen totalment l’accés a la vall d’Escart des de la vall de la Noguera Els primers esments que coneixem de la vila i el castell d’Escaló fan referència a possessions que els comtes de Pallars Sobirà hi tenien Així, en el seu testament del 1112, la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu donació al monestir de Sant Pere del Burgal d’un home d’Escaló Posteriorment, l’any 1231, la comtessa Guillema va fer donació d’un mas situat al terme del castell d…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en…

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…

Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la donació que…

A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…

Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…

Vista de la façana de ponent des de l’interior d’aquesta malmesa capella ECSA – M Anglada Situació Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 m i a migjorn de la collada de la Torre 1 757 m d’altitud, junt al barranc de la Verge Trobada Campmajor pertany al municipi d’Arcavell Mapa 34–10215 Situació 31TCG702945 S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana Aquesta pista passa per Bellestar a 3 km del trencall i…