Vista de la façana de ponent des de l’interior d’aquesta malmesa capella.
ECSA – M. Anglada
Situació
Les restes de Sant Joan de Campmajor són en un descampat abans d’arribar al poblet de Campmajor, per sobre de la cota de 1 200 m i a migjorn de la collada de la Torre (1 757 m d’altitud), junt al barranc de la Verge Trobada. Campmajor pertany al municipi d’Arcavell.
Mapa: 34–10(215). Situació: 31TCG702945.
S’hi va per una pista que comença davant del punt quilomètric 129 de la C. 1313, punt que és davant de Castellciutat per la banda de tramuntana. Aquesta pista passa per Bellestar (a 3 km del trencall) i continua pujant fins a Campmajor uns 3,5 km; hi ha un total de 6,5 km des de Campmajor fins al trencall de la C. 1313. (MAB)
Història
El lloc de Capmaior apareix esmentat l’any 912 en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, a la vall de Castellbò. A l’acta de consagració referent al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de l’any 1040, la parròquia de Camaior hi consta entre els béns dotals.
El lloc de Campmajor era, al final del segle XV, integrat al quarter de ciutat del vescomtat de Castellbò, encara que el vescomte només hi detenia la jurisdicció criminal, segons declaració d’Antoni Coll del mas de Campmajor, el qual assegurà que la jurisdicció civil i el mer i mixt imperi eren de Pau, fill de Robert Serqueda. L’any 1519, en el moment de redactar-se el Spill… del vescomtat, el lloc era de Janot Tragó. L’any 1831 el lloc consta com a possessió del marquès de Benavent, dins del corregiment de Puigcerdà.
A la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, Sant Joan de Campmajor hi consta com a annexa de Sant Pere de Bellestar. (MLIC)
Església
Planta de les ruïnes de l’església.
M. Anglada
Avui, resta ben poca cosa de l’edificació romànica: els murs fins a l’altura de la coberta, que formen una nau rectangular amb l’absis orientat al nord-est. Per la forma de la façana de ponent, on hi ha el campanar de cadireta de dos ulls i un portal modificat, i per la gruixària dels murs laterals, de 60 cm, se suposa amb tota seguretat que la coberta era de fusta llevat de la de l’absis, que era cobert amb volta de quart d’esfera, ara totalment enrunada. L’absis és llis amb murs de gruix normal i amb un arc de degradació; no en resta cap finestra o altre element arquitectònic.
L’aparell és molt irregular, fet amb carreus de pedra pissarrosa. L’únic material de cobertura és de llicorella; en resta a la façana sud-oest, i per tant també sobre el campanar de cadireta. L’estat és d’un abandó total. (MAB)
Bibliografia
- ACU. Llibre de visites, 1758, núm. 111, fols. 124–126; ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 175; Baraut, 1978, vol. I, doc. 24 pàgs. 80–81 i doc. 51 pàgs. 124–129; Tragó, 1982, pàg. 76.