Castell de Pradell (Preixens)

Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell (“castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli”), el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell. D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II. Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la donació que Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, va fer l’any 1068 en el seu testament a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Ponç II de Cabrera. Cal plantejar-se com a hipòtesi, doncs, que el castell de Pradell, situat —segons el document del 1086— al terme del castell d’Artesa, estigués també inclòs en la donació testamentària que Arsenda havia fet anys abans a la seva filla i al seu net. Fos com fos, el cas és que el castell de Pradell actuava com a fortalesa subsidiària del més important castell d’Artesa.

La següent referència en què hi ha constància d’aquesta fortalesa és el testament de Guillem Bernat, atorgat el 1116, pel qual, entre altres disposicions, ordenà que el “castrum de Chermezo quod vocant Pradel” fos llegat a Santa Maria d’Urgell. Aquesta deixa testamentària és, de fet, una ratificació de la donació que el mateix Guillem Bernat ja havia fet a la canònica urgellenca el 1086.

D’altra banda, diverses escriptures del segle XII consignen alguns membres de la nissaga dels Pradell, llinatge que tingué el seu origen en aquest indret, possiblement en el castell, tot i que la documentació no els esmenta com a castlans. Aquest fet no significa necessàriament que no ho fossin, ja que ho podien ésser i tenir-lo infeudat a d’altres persones.

Al segle XIV, segons el fogatjament dels anys 1365-70, el lloc de Pradell tenia 15 focs i era d’Arnau de Riussec. Poc després, el 1381, era senyor d’aquest indret Simó de Torres, la família del qual continuava tenint-ne la possessió a l’inici del segle XV. Posteriorment, la senyoria passà als Montlleó i, al segle XVII, als Margalef. L’any 1831, el Pradell, amb 81 habitants, corresponia a N. de Pons i era inclòs dins el corregiment de Cervera.

El castell de Pradell, modificat ja al segle XV, fou de nou molt reformat l’any 1738. En un dels seus angles conserva l’escut de la família Montlleó. L’any 1914 era d’Assumpció Civit i Castellà.