Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
amān
Història
Als països islàmics, amnistia concedida als no musulmans.
El dret d' amān , provinent del costum preislàmic pel qual tot membre d’una tribu podia acollir sota la seva protecció un foraster o enemic, anà sofrint variacions amb el temps En la guerra santa era atorgat a l’enemic pel cap de l’expedició després de discutir les condicions de capitulació
Mamert
Cristianisme
Bisbe de Viena del Delfinat (461).
Fou blasmat pel papa Hilari, pel fet d’haver violat, en consagrar un bisbe, a Die 464, la distribució de jurisdiccions de les seus d’Arle i de Viena establerta per Lleó I 450 Introduí a la Gàllia ~470 el costum de les rogatives La seva festa se celebra l’11 de maig
vults de Sant Esteve
Història
Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l’acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d’aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, de València, on se’n conserva la pila baptismal.
Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve
boïga
Dret
Forma de contracte sobre part de fruits regida per l’ús i el costum locals.
Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu
capítol de culpes
Cristianisme
Costum monàstic segons el qual els monjos s’acusen públicament de mancances contra la regla.
palmó
Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
principis generals del dret
Dret
Normes jurídiques de caràcter general (axiomes, aforismes, postulats, veritats fonamentals) que disciplinen el món jurídic d’una determinada comunitat, que no estan formulades per escrit i que hom sol invocar davant els tribunals.
A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris
clausura
Cristianisme
Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.
El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566
cabalatge
Dret català
Institució consuetudinària, pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler
que es casa amb una pubilla, és assignada a aquest una soldada.
Constitueix un peculi creditici del pubill durant deu anys de matrimoni, si no hi ha pacte contrari El marit no pot disposar del producte d’aquesta soldada fins que enviduï o deixi la casa amb justa causa Aquest costum fou admès i regulat en la compilació del dret català del 1960 També és anomenat soldada del pubill i despesa
Gehenna
En el Nou Testament i entre els rabins, lloc de càstig dels culpables després de la mort.
El costum de donar aquest nom que deriva del de la “vall de Hinnon”, al sud de Jerusalem al lloc que en català hom anomena l’infern tingué l’origen en el fet que en aquella vall hom cremava nadons en sacrifici a Moloc i que, després de l’exili, esdevingué un abocador on les escombraries cremaven permanentment