Resultats de la cerca

El dret d' amān , provinent del costum preislàmic pel qual tot membre d’una tribu podia acollir sota la seva protecció un foraster o enemic, anà sofrint variacions amb el temps En la guerra santa era atorgat a l’enemic pel cap de l’expedició després de discutir les condicions de capitulació

Fou blasmat pel papa Hilari, pel fet d’haver violat, en consagrar un bisbe, a Die 464, la distribució de jurisdiccions de les seus d’Arle i de Viena establerta per Lleó I 450 Introduí a la Gàllia ~470 el costum de les rogatives La seva festa se celebra l’11 de maig

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització…

Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de…

Els palmons i les  palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins

A l’Estat espanyol són una font subsidiària del dret privat i d’algun sector del públic no pas, però, del penal, sempre que no existeixi una llei o un costum adients amb el cas La jurisprudència especifica que només són vàlids si han estat recollits en una llei, regla o sentència del tribunal suprem aforisme, regulae iuris

El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional CIC 667 De primer fou un costum de les comunitats religioses El concili II del Laterà 1139 en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna 1566

Constitueix un peculi creditici del pubill durant deu anys de matrimoni, si no hi ha pacte contrari El marit no pot disposar del producte d’aquesta soldada fins que enviduï o deixi la casa amb justa causa Aquest costum fou admès i regulat en la compilació del dret català del 1960 També és anomenat soldada del pubill i despesa

El costum de donar aquest nom que deriva del de la “vall de Hinnon”, al sud de Jerusalem al lloc que en català hom anomena l’infern tingué l’origen en el fet que en aquella vall hom cremava nadons en sacrifici a Moloc i que, després de l’exili, esdevingué un abocador on les escombraries cremaven permanentment