Resultats de la cerca

Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…

Com a investigador, se centrà en l’estudi dels balls mallorquins, la indumentària tradicional pagesa i la ceràmica i els objectes casolans El 1916 fundà a Gènova Palma el Museu de Can Mulet amb les seves colleccions particulars, que actualment es conserven al Museu de Lluc Fou president del Foment del Turisme de Mallorca, que el guardonà amb la medalla d’or de la institució Com a escriptor realitzà diferents incursions en el camp del teatre costumista amb De largo 1914 i Hem arribat a París 1954 Entre la seva bibliografia cal destacar Cerámica mallorquina 1931, “Los recientes…

Vida i obra Emprà el pseudònim Gafim Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Collaborà a “Brisas” i “Baleares” 1941-77, fou corresponsal de “La Estafeta Literaria” i director nominal de “Lluc” 1968-74 Al diari “Baleares”, del qual fou redactor a partir del 1952, publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques d’art i literatura És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, llibre on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…

Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar 1879-81 —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet — i després per Pere d’A Penya Pep d’Aubenya , hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment entre altres, Bartomeu Ferrà Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos , Tomàs Forteza Madò Clara de Son Clar , Bartomeu Singala Un ferit d’ala , Antoni M Alcover Jordi des Racó i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els articles literaris…

Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a La Ignorància  i El Áncora , que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887, situat a…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que…

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons  1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Altres obres teatrals com  Jo me vull casar , Terenyines ,   Mal bocí , V aja un cop , Un dia a qualsevol hora i Mon pare és un bon partit , el feren un autor molt popular També publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, premi Ciutat de Manacor, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb la novella  Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 1979, novella de fons costumista…