Resultats de la cerca

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…

És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com Fi de partida…

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde  i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel partit per Cadis en les…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo es perdido…

S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas  1994, premi Ciudad de Córdoba  Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente  2015, premi Estado Crítico  Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días…

Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època actual en…

A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie homònima que TVE…

Orfe de pare i de mare exiliada, fou criat pels seus avis Començà a estudiar dret però no acabà els estudis A mitjan dècada de 1950 es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer com a humorista i on collaborà en el setmanari “La Codorniz” i a Radio Nacional de España Simultàniament, participà en diverses obres de teatre on treballà, entre d’altres, amb la Compañía del Teatro Español i amb la de l’actriu Celia Gámez El 1960 debutà com a actor de cinema en el film Días de feria , i l’any següent féu de guionista per a Televisión Española Amb El sueño de unos locos de verano ,…

Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16  i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…