Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Sociologia 2010
Sociologia
Els joves i les xarxes socials En les darreres dècades hem assistit a canvis socials importants La situació s’accentua, encara més, amb les tecnologies de la informació i la comunicació TIC En el nostre entorn, gairebé tres quartes parts de la població té accés a internet i hi ha una penetració gairebé universal de la telefonia mòbil Tan sols en un interval de 15 anys, el que es considera l’espai d’una generació, la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les possibilitats de creació, difusió i participació social i cultural per part de la ciutadania i especialment per part de la…
Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi
Genètica
Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses…
les Masies de Roda
El monestir de Sant Pere de Casserres
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al punt de confluència del Gurri amb el Ter Les terres del municipi envolten pràcticament les del terme de Roda de Ter, i limiten al N amb Santa Maria de Corcó, a l’E amb Tavertet i Vilanova de Sau, al S amb Tavèrnoles, a l’W amb Gurb i al NW amb Manlleu El terme de les Masies de Roda es va segregar de Roda de Ter el 1806, si bé la separació no fou aprovada per l’Audiència fins el 1836 Les terres del terme són força planeres, llevat del sector trencat pel Ter, on es troben les partides de Casserres i Salou El terme, solcat per les aigües del Ter, que va…
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
Els fonaments del sistema pelàgic: plàncton, nècton, plèuston
La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…
Santa Margarida de Montbui

Santa Margarida de Montbui
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra de Miralles, on s’aixeca…
Sant Just Desvern
L’edifici Walden 7, a Sant Just Desvern, abans de l’actual remodelació
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al vessant SW de la serra de Collserola.
Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…
Vallirana
Vista de Vallirana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al límit amb l’Alt Penedès i Garraf.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…
alumini

Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i de fluorur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina