Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…
llotja
Arquitectura
Galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dues de les façanes d’un edifici.
Són famoses les italianes, per llur riquesa artística així, la Loggia dei Lanzi o della Signoria, de Florència, obra del darrer estil gòtic, i la Loggia de San Damaso, al Vaticà, decorada per Rafael
Felice Cavallotti
Literatura italiana
Política
Escriptor i polític italià.
Garibaldí i, posteriorment, de tendències socialistes, morí en un duel amb un rival polític Escriví teatre de caire neoromàntic I pezzenti 1871, Alcibiade 1874, I Messeni 1877, Il Cantico dei Cantici 1882, i poesia
Gian Francesco Galeani-Napione
Literatura
Escriptor piemontès.
Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària
Ticià
La Sagrada Família, de Ticià
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Tiziano Vecellio, pintor italià.
Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les…
Vittorio Cottafavi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i televisiu italià.
Inicià la seva obra dins el corrent neorealista i es decantà després per films històrics com La rivolta dei gladiatori 1958, Ercole alla conquista della Atlantida 1961, etc Posteriorment realitzà nombroses adaptacions televisives de clàssics literaris
Francesc Faus i Pascuchi
Literatura
Escriptor.
Fill de Ramon Faus i Esteve llicenciat en dret i sacerdot de l’Opus Dei El viatge 1960, de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l’aventura de l’home cap a Déu
Vicenzo Arangio-Ruiz
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor a la Universitat de Roma, president de l’Accademia dei Lincei i ministre de justícia i d’instrucció pública 1944-45 Autor de treballs sobre història de les institucions del dret romà que han assolit gran autoritat
Sem Benelli
Teatre
Dramaturg italià.
Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc
Augusto Righi
Física
Físic italià.
Estudià les ones hertzianes centimètriques mitjançant un oscillador esfèric, construí un micròfon i investigà la reflexió i propagació de les ones elèctriques Publicà L’ottica delle oscillazioni elettriche 1897 i La moderna teoria dei fenomeni fisici 1904, entre altres obres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina