Resultats de la cerca

Fou organista de la Sainte-Chapelle 1706, de Saint-Paul de París 1727, dels Cordeliers 1732, de la Capella Reial, on succeí Andrieu 1739, i de Notre-Dame 1755 Publicà un Livre de pièces de clavecin 1735 i un de Noëls pour l’orgue et le clavecin 1757

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a…

Amplià aviat estudis a Roma, on s’installà Allà fou director de l’Academia Española de Bellas Artes 1898-1901 Acadèmic de San Fernando, el 1901 accedí a la direcció del Museo del Prado de Madrid, càrrec que exercí fins el 1918, que hagué de dimitir a causa d’un famós robatori de què fou víctima el museu De la seva obra de creació primerament orientalista i després dominada per la pintura d’història de tema venecià La coronació de la dogaressa , sobresurt, tanmateix, l’ambiciosa sèrie El Decàleg exposada a Madrid el 1916, d’un simbolisme grandiloqüent Morí cec

S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis 1634 La seva…

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti

Publicà els primers estudis, sobre la pintura medieval catalana, a l’"Art Bulletin” del College Arts Association of America El 1929 fou nomenat chairman del departament de belles arts de la Universitat de Nova York, on esdevingué un dels grans promotors dels estudis d’art hispànic als EUA Revitalitzà l’Institut of Fine Arts, de la mateixa universitat, 1932, des d’on dirigí importants investigacions sobre art català Publicà nombrosos treballs Fou membre del patronat de l’Institut Amatller de Barcelona, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1946, de les acadèmies de Bones Lletres i de…

La seva obra se centrà en els temes bíblics ambientats en fons paisatgístics d’influència flamenca Wildens, Arthois Les seves obres més destacables són la visió d’Ezequiel 1630, Museo del Prado i un Sant Onofre Universitat de Madrid

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor