Resultats de la cerca

Fou fundada el 1898 per un grup de promotors de l’esport i periodistes de Los Deportes , entre els quals hi havia Narcís Masferrer i David Ferrer, fundadors de l’Associació Catalana de Gimnàstica Fou una institució esportiva de caràcter privat, estatal, modèlica i pionera La primera seu oficial es trobava a Madrid Va arribar a tenir prop de 40 delegacions oficials a tot Espanya El primer president fou José Canalejas Méndez, que va cedir el càrrec al setembre de 1900 a Rafael Rodríguez Méndez La seva iniciativa fou acollir diverses associacions esportives dedicades als esports d’aquells anys,…

Ala format a les files de l’AE Hospitalet, durant la temporada 1985-86 jugà a l’equip andalús de Deportes Blanes FS i guanyà la Lliga Posteriorment formà part de la UE La Palma, guanyà una Copa ACEFS, i la temporada 1988-89 s’incorporà al Club Futbol Sala la Garriga, amb el qual guanyà un nou títol de Lliga 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 Poc després fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà sis temporades i arribà a ser capità de l’equip Des del 1990 també fou internacional amb la selecció estatal Un cop retirat, entrenà les seccions inferiors del FC Barcelona i al final de la…

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla extraordinària al mèrit…

Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí abans de centrar-se en tasques tècniques Fou entrenador en cap de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1988-91, seleccionador dels equips masculins de Nova Zelanda, Àustria i Austràlia 1995-97, i responsable tècnic i econòmic de la selecció estatal 2002-05 Director de Muntanya de l’Estació d’Esquí de la Molina des del 2011, organitzà nombroses competicions internacionals d’esquí alpí i de surf de neu, entre les quals destaquen diferents Copes d’Europa, Copes del Món i el Campionat del Món de surf de neu de la Molina 2011 Fou vicepresident…

celebrada el 29 de novembre de 2005 a Roma En aquesta reunió es rebutjà definitivament l’admissió de la Federació Catalana de Patinatge com a membre oficial de la FIRS El Congrés fou la repetició, ordenada pel Tribunal Arbitral de l’Esport TAS, del congrés que se celebrà el 26 de novembre de 2004 a Fresno EUA, en el qual, a causa de les irregularitats comeses en la votació, no es ratificà l’admissió provisional de la federació catalana que havia estat presa pel comitè central del mateix organisme el 27 de març a Miami Fou presidit per l’italià Sabatino Aracu, nou president de la FIRS en…

Formà part de la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola Realitzà ascensions i travesses amb esquís pels Pirineus i els Alps Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, participà en diverses competicions d’esquí en l’àmbit català i estatal 1940-59 Fou capità de l’equip del CEC la temporada 1942-43, i es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de descens Fou un dels iniciadors de l’Escola d’Esquí de la Molina 1944-45, junt amb Lluís Pedrerol, Ernest Mullor i Ezequiel Giró Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d…

S’inicià en l’handbol d’onze al BM Granollers, on des dels vint-i-dos anys feu de jugador entrenador Guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 Dirigí l’equip vallesà fins el 1970 i conquerí, ja en la modalitat de set jugadors, dos Campionats d’Espanya més 1958, 1970 i set Lligues 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1970-79, amb el qual assolí la Lliga 1973 i la Copa del Generalísimo 1972, 1973, i on es retirà També fou seleccionador de la federació de Barcelona 1960-65 i tècnic de la federació espanyola 1968-73 Ocupà el càrrec d’assessor…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67 Fou locutor i…

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…