Resultats de la cerca

Amic del filòsof Paul Ludwig Landsberg, arribà a Tossa Selva els anys trenta fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’installà a la vila definitivament Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica

És un sòlid cristallí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222°C i presenta un poder rotatori molecular α 2 ° D = -80,9 És soluble en l’aigua i l’alcohol i insoluble en l’èter Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició

És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina

És un sòlid cristallí blanc, inodor, que es fon a l’entorn de 240°C, amb lleugera descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més soluble en alcohol, cloroform i acetona És emprat en medicina, en forma lliure o de diversos èsters de l’hidroxil en C-21, com a antiinflamatori, i presenta alhora disminuïts els efectes secundaris de la cortisona

Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric

Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista, el qual fa…

Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2