Resultats de la cerca

Probablement, el seu inventor fou Fabritio Caroso, que en els seus tractats Ballarino 1581 i Nobiltà di dame 1600 la descriu i en dona exemples Musicalment, s’estructura en dues parts breus que es repeteixen tantes vegades com la dansa exigeixi Normalment era ballada per una o dues parelles, o també per un trio -dos homes i una dona, o viceversa-

D’origen camperol, s’inicià molt tard en la literatura, amb la novella Rudens vakarą ‘L’última tardor’, 1894, i continuà amb Petras Kurmelis 1898, Sučiuptas velnias ‘El diable atrapat’, 1898 i Prie dvaro ‘Al bé’, 1902, entre d’altres, escrites en una saborosa llengua popular i amb un estil realista, intuïtiu, amb què descriu la vida rural del seu país

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista Educat en collegis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids…

Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants

Modernes investigacions, però, fan suposar que el veritable autor fou un aventurer castellà, i que fou publicada a Lima, vers el 1715 i no a Gijón el 1773 L’obra, concebuda com un manual per a viatgers, resolta a la manera de les novelles picaresques, descriu un viatge fet entre Buenos Aires i Lima i constitueix un dels documents més reeixits i interessants de l’època

Provinent d’una família de camperols pobres, el 1919 s’uní al partit bolxevic La seva obra reflecteix temes socials en el marc de la revolució així, Marja-bolševištka ‘Maria, la bolxevic’, 1921 analitza la condició de la dona, i Taškent gorod-khlebnij ‘Taškent, la ciutat del pa’, 1923 descriu la fam dels anys vint Escriví també contes per a infants i algunes peces de teatre

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

Amb un humorisme amable i humanitari descriu detalladament la vida de l’aristocràcia vienesa, de la petita burgesia i del món camperol de Moràvia La seva novella més important és Das Gemeindekind ‘El nen de la comunitat’, 1887 També és autora de Lotti die Uhrmacherin ‘Lotti, la rellotgera’, 1889, Unsühnbar ‘Inexplicable’, 1890 i dels relats curts Dorf- und Schlossgeschichten ‘Històries de poble i de palau’, 1883