Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
William Eggleston
Fotografia
Fotògraf nord-americà.
Educat a la Vanderbilt University, al Delta State College i a la Universitat de Mississipí, treballa com a fotògraf freelance a la regió de Mississipí-Tennessee i a Washington El 1974 exercí de professor d’estudis visuals i ambientals a la Universitat de Harvard Entre el 1978 i el 1979 investigà sobre el vídeo en colors al Massachusetts Institute of Technology Ha guanyat premis de la Fundació Guggenheim, del National Endowment for the Arts i de l’Arts Survey Treballa especialment el paisatge del medi rural del sud-est dels EUA, amb càmeres de gran format i pellícula negativa El més destacat…
Daniel Cassany i Comas
Literatura catalana
Filòleg i assagista.
Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M…
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
taxonomia
Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i…
lletra
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes que representen els sons d’un llenguatge.
Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles L’anàlisi d’aquests traços i de llurs característiques permet de destriar-ne els elements integrants i els factors de transformació paleografia Per a descriure els traços hom usa una terminologia analògica del llenguatge corrent pal, asta, corba, angle, punta, cercle, llaç, etc o figurat, com és ara instruments casolans mànec, nansa, ganxo, etc o parts del cos humà o animal cos, braços, cama, cua, bec, ventre, ull, esquena, etc No tractant-se…
cinètica química
Física
Química
Ciència que estudia les velocitats i els mecanismes en què transcorren les reaccions químiques (velocitat de reacció).
L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament sistemes que…
moviment directe
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació que s’estableix entre dues o més veus que es desplacen en la mateixa direcció melòdica; és a dir, que ascendeixen o descendeixen.
El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’…
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia…
Ivo Andrić
Literatura
Novel·lista i poeta serbi de Bòsnia i Hercegovina.
Estudià filologia a les universitats de Zagreb, Cracòvia i Viena Abans de la Primera Guerra Mundial, i a causa de la seva activitat a favor de la unitat iugoslava, fou detingut pels austríacs De l’estada a la presó sortí el recull líric Ex Ponto 1918 Ingressà al cos diplomàtic, i fou ambaixador a Berlín Durant la Segona Guerra Mundial, retirat de la política, escriví a Belgrad la trilogia Na Drini ćuprija ‘El pont sobre el Drina’, Travnička kronika ‘La crònica de Travnik’ i Gospodjica ‘La senyoreta’, que publicà en acabar la guerra i el convertiren en una de les figures literàries més…
Sant Jaume d’Estaon (Ribera de Cardós)
Art romànic
Les notícies que es coneixen sobre aquesta capella són minses i alhora dubtoses, de manera que no permeten establir amb claredat si sant Jaume era una doble advocació de la primitiva església de Santa Eulàlia d’Estaon, o si es tractava del titular d’un segon edifici eclesiàstic d’Estaon El primer esment de l’advocació de sant Jaume vinculada a la vila d’Estaon apareix en un document datable al final del segle XV o al principi del segle XVI, en el qual s’anotà que el rector de Sant Jaume i Santa Eulàlia d’Estaon, Germà Bitort, pagava quatre lliures Posteriorment, en la visita pastoral del 1575…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina