Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Josep Lluís Coromina i Farreny
Cinematografia
Productor cinematogràfic conegut com Pepón Coromina.
Els primers anys del decenni dels setanta desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films el 1976, el Barcelona Group, i el 1977, la firma Figaro Films, SA, en la qual exercí com a productor executiu fins el 1984, que amb Josep Lluís Amposta i el seu germà bessó i estret collaborador Andreu Coromina i Farreny Barcelona, 1946 - Barcelona, 21 de gener de 2014 creà la productora Samba PC El seu esperit iconoclasta i la seva voluntat…
Cosme Ribera i Miró
Música
Compositor, violinista i director català.
Vida Encara era un infant quan la seva família anà a viure a l’Albi, on començà els estudis musicals amb L Boixet El 1856 es traslladà a Barcelona i fou admès a l’escolania de la catedral, on estudià amb J Marraco i M Ferrer El 1862 fou contractat com a violinista al Teatre del Circ, de Barcelona, i hi entrà en contacte amb el repertori líric provinent de Madrid Des del 1866 fou també director de diverses companyies líriques, i el 1873 fou nomenat director del Teatre Principal La seva activitat com a director continuà al Gran Teatre del Liceu, on estrenà Faust , de Ch Gounod, i…
Adrià del Valle i Costa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i bibliotecari.
A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…
Jaume Caresmar i Alemany
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Es doctorà en filosofia i en teologia al collegi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressàal convent premostratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat 1754-57 i 1766-69 S’integrà a l’Acadèmia de Bones Lletres 1750 i es relacio-nà amb notables erudits, com ara Enríquez Flórez, a qui ajudà en la redacció dels capítols relatius a les diòcesis de Vic i de Barcelona de l’obra España Sagrada , Gregori Maians, Josep Finestres i Joaquim Llorenç Villanueva Fou el mestre dels historiadors, del mateix convent de les Avellanes, Jaume Pasqual i Josep Martí Investigador incansable,…
Josep Jaubert de Reart
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània de la…
Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…
Conrad Roure i Bofill
Literatura catalana
Autor teatral, periodista i crític teatral.
Vida i obra Llicenciat en dret, ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic ↑ Soler i Eduard ↑ Vidal i de Valenciano , amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus, que signà amb el seu pseudònim més habitual, Pau Bunyegues , que li reportaren un cert èxit dins l’escena catalana, especialment L’ocasió fa el lladre 1869, amb comèdies de costums entre d’…
Joan Albert Amargós i Altisent
Cinematografia
Compositor i clarinetista.
Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94…
glockenspiel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió consistent en un metal·lòfon amb làmines afinades per a poder fer una escala cromàtica que es posen a vibrar en ser colpejades amb un martellet o més manejats amb la mà o bé accionats amb un teclat.
També és conegut pels noms joc de timbres, lira campana i campana lira En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels de percussió directa o amb teclat La màxima ressonància s’obté fixant les làmines de manera que els seus extrems descansin damunt un suport de feltre per tal d’amortir-ne la vibració al mínim possible o bé mantenint-les en suspensió damunt els punts nodals El glockenspiel d’orquestra consisteix en trenta planxes d’acer muntades sobre una caixa transportable que es desplega com una taula i se sosté damunt un suport, de manera que les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina