Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
embut
Objecte o detall d’un objecte la forma del qual s’assembla a la d’un embut.
Les ortotricals
Molses de l’ordre de les ortotricals 1 Orthotrichum affine a aspecte d’un fragment de gespa x 1 b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 3 c detall d’un fillidi x 30 d detall d’una caliptra x 20 e detall d’una càpsula x 20 2 o lyellii a detall d’uns propàguls x 120 30 diaphanum a detall d’un fillidi x 20 4 Zygodon baumgartneri a aspecte general del gametòfit x 3 b detall d’un fíllidi amb propàguls x 40 c detall d’uns propàguis x 210 Miquel Alcaraz És un ordre de plantes acrocàrpiques, que…
la Sisquella
Detall de les restes conservades de la fortalesa de la Sisquella, al municipi de la Juncosa (Garrigues)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Juncosa (Garrigues), al nord del terme, a la vall de la Sisquella
, que drena la riera de la Sisquella
, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec
taverna
Establiment, botiga, on hom ven vi al detall i on gairebé sempre també serveixen algunes altres begudes alcohòliques.
el Clot del Moro
Detall de la fàbrica de ciment propietat de la companyia Asland, prop de la Pobla de Lillet (Berguedà)
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial nascuda al voltant de la fàbrica de ciment Asland, al municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaçava a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors i produïa unes 80 000 t de ciment anuals resta tancada des del 1975
freixe
Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central i que només…
Pietro Lombardo
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.
Treballà a Venècia en collaboració amb els seus fills Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’AVendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello 1481 a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes El seu fill Tullio Lombardo ~1455 — Venècia 1532, escultor, féu el relleu…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric,…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
discutir
Examinar en detall (una qüestió), raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses a fi d’arribar a una conclusió.