Molses de l’ordre de les ortotricals. 1 Orthotrichum affine: a aspecte d’un fragment de gespa (x 1); b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 3); c detall d’un fil·lidi (x 30); d detall d’una caliptra (x 20); e detall d’una càpsula (x 20). 2 o. lyellii: a detall d’uns propàguls (x 120). 30. diaphanum: a detall d’un fillidi (x 20). 4. Zygodon baumgartneri: a aspecte general del gametòfit (x 3); b detall d’un fíl·lidi amb propàguls (x 40); c detall d’uns propàguis (x 210).
Miquel Alcaraz.
És un ordre de plantes acrocàrpiques, que formen coixinets, sobre arbres o sobre roques. Els fil·lidis tenen nervi, però rarament presenten pèl. El peristoma és doble, amb les dents externes papil·loses i estriades.
El gènere Orthotrichum és relativament fàcil de conèixer, pel seu color fosc i les seves càpsules estriades, de peu curt i dents externes del peristoma molt visibles, sovint obertes en corona. En canvi, les espècies, que s’assemblen molt les unes a les altres, són d’identificació delicada; un dels caràcters determinants que es tenen en compte és la forma dels estomes de la part basal de la càpsula. Se’n coneixen més de 250 espècies al món, 18 de les quals han estat trobades al nostre país. D’entre elles, O. affine forma gespes més o menys laxes, o coixinets convexos, de 10-40 mm d’alt, de color verd fosc, sobre l’escorça dels arbres, rarament sobre roques àcides. Els fïl·lidis són erectes, imbricats en estat sec, estesos en estat hidratat, lanceolats, amb el marge revolut, nervi que no ateny l’àpex i cèl·lules superiors papil·loses. La seta és curta, de forma que la càpsula sobresurt poc d’entre els fil·lidis superiors; aquesta és ellipsoïdal, presenta 8 bandes longitudinals, formades per 2-4 sèries de cèl·lules més fosques, i esdevé solcada i estreta quan és vella i seca. Una caliptra grossa, plegada longitudinalment, la cobreix pràcticament tota, i està revestida de pèls més o menys nombrosos. Les 8 dents del peristoma, pàl·lides, s’obren en assecarse, fins a tocar la paret de la càpsula. Viu des dels Pirineus a la terra baixa; és freqüent al Principat i es coneix de la serra d’Aitana i de Penyagolosa i de Mallorca.
Una altra espècie, molt freqüent als nostres boscos secs, és O. diaphanum, fàcil de reconèixer pels seus fil·lidis acabats en una punta acuminada decolorada, dentada i gairebé pilífera. Es podria confondre amb Schistidium apocarpum, però té la caliptra pubescent, la càpsula estriada, i el peristoma doble, pàl·lid. També freqüent sobre les alzines és O. lyellii, gairebé mai fèrtil, però ben caracteritzat pels seus fil·lidis coberts d’abundants propàguls filamentosos, pluricel·lulars, ramificats, de color bru fosc, que es poden veure amb l’ajut d’una lupa. Creix a Montserrat, Prades, Rocacorba, Aitana, Penyagolosa, però no ha estat trobat a les Illes. Entre altres espècies epífites tenim O. striatum, sense solcs a la càpsula, O. tenellum, de càpsules d’un bru taronja, O. speciosum, etc. Algunes espècies són saxícoles, com O. anomalum, sobre roques calcàries, i també epifítiques, com O. rupestre, silicícola, amb la càpsula immersa, amb caliptra molt pilosa, O. cupulatum i la seva varietat sardagnanum, que sovint acompanya Grimmia pulvinata, formant gespes molt fosques arrapades a la roca calcària. S’han citat també O. obtusifolium, O. pallens, O. pumilum, O. rogerii, O. stramineum i O. urnigerum.
Zygodon baumgartneri forma gespes de color verdós sobre els arbres, i és molt comuna a la regió mediterrània. Les plantes, de fins a 10 mm, presenten fil·lidis lanceolats, aguts, retorts i crispats en sec, amb el marge pla i cèl·lules rodones i papil·loses. La seta és llarga i la càpsula, més o menys el.lipsoïdal, té 8 estries longitudinals, peristoma absent o rudimentari i caliptra petita, cucul·lada i llisa. Sobre els fil·lidis es formen gemmes de 4-5 cèl·lules de llarg, amb les parets transversals brunenques.
Ulota crispa, espècie epífita, que prefereix les branques, forma coixins arrodonits (5-10 mm d’alt), amb branques de color verd groguenc a la part jove i bruno-negrós a la basal, cobertes de fil·lidis retorts i crispats en estat sec, amb moltes càpsules estriades i amb caliptra molt pilosa. U. hutchinsiae, de fulles rectes, viu sobre blocs silícics.