Resultats de la cerca
Es mostren 1025 resultats
consell presbiteral
Cristianisme
Organisme diocesà representant del presbiteri, per a ajudar amb els seus consells el bisbe en el govern de la diòcesi.
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Universitat de Tortosa
Institució d’ensenyament superior creada per un decret de Felip IV de Castella el 1645 que confirmava un precedent Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, aprovat per Felip II, que impartia arts i teologia.
Després d’ésser dissolta per Felip V, el collegi continuà regit pels dominicans, i després fou seminari diocesà Fins el 1997, que es posà en marxa l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr Manyà, l’única titulació superior que s’hi impartí durant molts anys era la d’infermeria, que es cursava a l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, dependent de l’Institut Català de la Salut Ambdues escoles són adscrites a la Universitat Rovira i Virgili
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Josep Espasa i Signes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà
Mestre de Sant Llàtzer
Pintura
Pintor anònim actiu a València al principi del s XVI.
Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant
Joaquín Pavía y Birmingham
Façana de la Diputació Provincial de Mallorca, obra de Joaquín Pavía y Birmingham
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs
Josep Maria Bardés i Huguet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia, fou viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica 1950-60, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat 1958-68 i fundador i consiliari des del 1961 del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Dirigí la revista Concili Avui i collaborà en Qüestions de Vida Cristiana Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, féu cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya
Manuel Domingo i Sol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II
Josep Maria Martí i Bonet
Historiografia catalana
Prevere, arxiver i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina