Resultats de la cerca
Es mostren 8408 resultats
Comitè d’Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions
Dret civil català
Organisme creat per la Direcció General d’Atenció a la Infància, amb la finalitat de potenciar i assessorar una política general d’acolliments familiars i d’adopcions.
És l’encarregat de valorar cada any el procés de selecció de famílies i proposar la realització d’estudis sobre els acolliments És presidit pel cap del departament de justícia, però pot ser substituït pel president de la Direcció General El comitè pot proposar la creació de grups de treball per a determinats temes relacionats amb l’acolliment i l’adopció internacional, integrats per professionals que no siguin vocals del comitè
dinàmica
Mapa de les pressions mitjanes al nivell de la mar pel gener i el juliol (en mil·libars) amb la direcció dels vents dominants
© Fototeca.cat
Física
Branca de la mecànica
que estudia els moviments dels cossos en tant que són produïts per l’aplicació de les forces.
Malgrat que sovint hom diferenciï entre dinàmica i estàtica, la separació entre aquestes dues branques de la mecànica no és estricta, puix que, si hom té en compte la hipòtesi de D’Alembert sobre les forces d’inèrcia, la dinàmica pot ésser considerada, des d’un punt de vista formal, com un apartat de l’estàtica En física clàssica, les lleis de la dinàmica tenen un caràcter determinista donades unes condicions inicials que fixen la posició i la velocitat d’un mòbil en un instant determinat, la teoria permet, en principi, la predicció del moviment en el futur i el coneixement de la seva…
refracció
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material a una certa velocitat passa a propagar-se a una velocitat de valor i direcció diferents quan es produeix una modificació de les característiques dinàmiques.
Aquesta alteració pot ser brusca, si prové d’un canvi de medi per exemple, el pas d’aire a aigua, o gradual, si és resultat d’un canvi de característiques d’un mateix medi provocat, per exemple, per una variació de temperatura La nova direcció de propagació és donada per la llei de Snell de la refracció En el cas d’un canvi de medi, hi ha un cert angle d’incidència sobre la superfície separadora dels dos medis que dona lloc a una nova direcció de propagació tangent a la superfície En aquest cas es parla d’angle crític o límit, i de reflexió total
Lliga Catòlica
Història
Aliança del partit catòlic constituïda a França el 1576 sota la direcció d’Enric de Guisa, per oposar-se a la Unió Calvinista.
Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry 1590, però trobà…
Museu d’Història de Catalunya
Historiografia catalana
Entitat museística inaugurada el 29 de febrer de 1996, impulsada per la Generalitat de Catalunya, que es dissenyà i executà en poc més d’un any i mig sota la direcció política de Carme-Laura Gil i la direcció científica de Francesc Xavier Hernàndez i Cardona.
L’indret escollit per a la seva installació foren els antics Dipòsits de Comerç del Port Vell de Barcelona, una construcció del final del segle XIX i amb un inqüestionable valor històric un exemple de l’extraordinari patrimoni arqueològic industrial del país situada en una zona cèntrica de la ciutat i de fàcil accés L’estructura física de l’edifici amb sostres relativament baixos i moltes columnes, però, condicionà el disseny del conjunt del museu, que inclou una exposició permanent, un auditori, una mediteca i una planta dedicada a exposicions temporals L’exposició permanent –basada en un…
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
moviment directe
Moviment directe
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació que s’estableix entre dues o més veus que es desplacen en la mateixa direcció melòdica; és a dir, que ascendeixen o descendeixen.
El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’aquest punt de…
refluir
Tornar endarrere, en direcció contrària, un líquid que es movia en una direcció.
agulla nàutica
Agulla nàutica
Corel
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència a partir de la qual hom pugui comptar el rumb (brúixola).
Consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats parallelament, i installats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, par tant en la direcció N-S magnètica, a causa de l’acció del camp magnètic terrestre Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells El nord que indica l’agulla nàutica és el nord magnètic Per tal d’obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba A més, cal corregir la desviació…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…