Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
mesuró
Física
Antiga mesura per a grans, equivalent a 1/6 de la mesura.
Coincideix amb el cop i la cossa en algunes comarques gironines Val 3,01 l a Girona i és igual a 1/2 quartà, o sia 3,05 l, a Lleida Comprèn en general 2 picotins, però a Lleida i en alguns altres llocs és dividida en 4 picotins
fracció ordinària
Matemàtiques
Fracció n/m on n i m són nombres enters.
Una fracció ordinària té, segons els casos, significats diferents així, per exemple, la fracció 3/4 pot significar 34 i també la relació 3 és a 4 Quan hom parla dels 3/4 d’una cosa vol dir que considera dividida aquesta cosa en quatre parts i n'agafa tres
Tosefta
Recull jurídic i doctrinal que constitueix un ‘‘suplement’’ a la Mišnà
.
Atribuït als rabins Hiyya i Ušaya s III, la seva redacció definitiva és contemporània del Talmud 500 Dividida en seccions i capítols que corresponen als de la Mišnà —hi manquen, però, quatre tractats—, és més anecdòtica que legal i pertany preferentment al gènere de l'haggadà
mà
Història
Estament, classe social.
A l’Antic Règim la societat catalana era dividida en mà major estament militar i ciutadà, mà mitjana estament dels mercaders i dels artistes i mà menor estament dels menestrals Els llauradors o pagesos formaven part normalment de la mà menor o constituïen, ells sols, la mà forana
Nòric
Història
Nom antic de la regió montuosa situada entre el Danubi, al N, i la Rètia, a l’W.
Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià
séquia de la Llosa
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera que pren l’aigua del riu Cànyoles, aigua avall de la font Santa i a l’esquerra del riu.
Rega els termes d’Aiacor, Annauir, Torrella, Vallès, la Granja i Xàtiva on forma els braçals de Terç i dels Albanyals, i continua dividida en el braçal de Sorió i el braçal de la Llosa , el segon dels quals rega les hortes de Corberà, Rotglà, Terrafort, Xàtiva i la Llosa
La Ciropèdia
Literatura grega
Obra de l’escriptor grec Xenofont (segle IV aC).
Dividida en vuit llibres, narra no únicament l’educació de Cir el Gran, sinó també tota la seva trajectòria política Els fets històrics hi són tractats molt lliurement, de manera novellesca, i l’autor hi idealitzà la figura protagonista, i a través del personatge preconitzà les idees aristocràtiques i monàrquiques
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina