Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
antera
Anatomia vegetal
Part superior de l’estam, on es forma el pol·len.
Representa un conjunt d’esporangis microsporangis reunits, els sacs pollínics , habitualment en nombre de quatre, agrupats en dues teques, unides entre elles i amb el filament per un connectiu Pot inserir-se el filament per la base basifixa o pel dors dorsifixa en aquest darrer cas pot ésser oscillant versàtil Un cop format el pollen, un teixit mecànic endoteci en provoca la dehiscència, sigui per una fissura longitudinal a cada sac pollínic dehiscència longitudinal, sigui per un trau curt dehiscència poral
amploia
Ictiologia
Peix semblant a la sardina de la família dels clupeids, però de dimensions més petites (no ultrapassa els 170 mm).
El cos és comprimit, recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment el dors és blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat L’aleta dorsal és situada darrere el centre del cos Es reprodueix a l’estiu Mena una vida pelàgica i forma grans moles Viu en tot l’occident d’Europa i també a la Mediterrània, on és objecte de pesca per tal com la carn és apreciada per la indústria conservera S'anomena també meleta o patoia
adossat | adossada
dorsifix | dorsifixa
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja
carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
peix de plata
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels argentínids, que no sol arribar als 20 cm de longitud total.
El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic
tritònids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels de grandària mitjana, molt semblants als salamàndrids, però amb el cos més allargat i esvelt, els dits units a la base per una membrana i la cua deprimida i en forma de quilla.
Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó
llimac
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids
i dels limàcids
.
Tenen el cos molt llarg, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals, excepte en una zona prominent situada darrere el cap, on la pell és llisa i sota la qual hi ha les restes de la closca Habiten en zones molt humides, i són perjudicials per a l’agricultura, puix que s’alimenten de fulles de plantes conreades Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucós pel sòl Les espècies Agrion rufus , d’uns 10 cm de llargada, i Agriolimax apestis , de 7 cm, són comunes als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina