Resultats de la cerca

El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí 1970-84 Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española RFME en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Collegi d’Oficials d’Automobilisme Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Rallis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on també fou…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la medalla al…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu fotogràfic del…

Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa Catalunya

Amb el Club Natació Barcelona es proclamà campió de Catalunya 1941, 1942, 1943 i campió d’Espanya de primera categoria 1944 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Com a dirigent, formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i presidí la Federació d’Esgrima de Catalunya 1956-60, càrrec des del qual impulsà la celebració del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona Fou president de la Federació Catalana de Natació 1957-67 després d’haver ocupat, també, la vicepresidència de la federació espanyola 1966-67 Rebé la medalla al mèrit esportiu…

S’inicià l’any 2005 amb l’Associació Esportiva Escolar IES Montserrat Miró i Vila, equip amb el qual guanyà tres Lligues júnior 2007, 2008, 2009 La temporada 2009-10 debutà en la màxima categoria amb el Club Korfbal Montcada, del qual és un dels màxims anotadors Formà part de la selecció catalana que disputà el Campionat d’Europa 2011

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…