Resultats de la cerca

Durant el domini catalanoaragonès comprenia gairebé tota la part occidental de l’illa, des de la desembocadura del Fiume Grande, al golf de Termini N fins a la Sciacca S, i per l’interior la línia passava per Bivona Sota els Borbó li fou afegit el Vallo di Agrigento, amb la qual cosa fou el territori més gran de l’illa El 1817 fou dividit en tres valli de Palerm, d’Agrigent i de Trapani, que foren, després, les províncies actuals

Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edatmitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edatmitjana

Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust

Sovint tenia tires i orles decoratives es distingia especialment la de moda castellana

Era mogut amb vela o amb rems, i els més grossos tenien una sola coberta

Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…