Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
salt elàstic
Esport
Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d’un lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.
swing
Música
Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.
Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…
farina

Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
turmellera
Medicina
Defensa, generalment una bena elàstica, amb la qual hom subjecta i protegeix el turmell per evitar les torçades de peu, per alleujar el dolor d’una torçada, etc.
Hom la utilitza, sobretot, en la pràctica de determinats esports
pastilla
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida, lleugerament elàstica, que hom pren per la boca (via oral), composta de goma aràbiga, sucre i aigua, i que en alguns casos porta un principi actiu.
Hom les prepara per cocció de la massa fins que una porció, encara calenta, tirada sobre una superfície freda, resta en forma sòlida no adherent La massa calenta és tirada sobre motlles de midó comprimit o metàllics o bé es deixa refredar en capa fina —3 o 4 mm de gruix—, la qual és tallada un cop freda Després hom la deixa assecar en estufes Finalment, són mullades superficialment i passades per sucre en pols, el qual s’enganxa a la superfície Les pastilles de goma corrents no porten principi actiu, però n'hi ha que són preparades amb aigües o extrets medicinals —pastilles de brea, liquen,…
ratinadora
Indústria tèxtil
Màquina per a ratinar o frisar que consta d’una taula elàstica inferior i d’una post superior folrada de pelfa de pèl curt o d’un material aspre.
El teixit tens passa lentament entre totes dues La post superior fa pressió contra el teixit i al mateix temps fa una sèrie de moviments alternatius que produeixen el frisatge del pèl del teixit
salt elàstic
Esports d’aventura
Esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un lloc alt subjectat per un arnès a una corda elàstica, que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.
bergkäse

Bergkäse
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina