Resultats de la cerca

El terme és a l’antiga zona forestal bosc del Bèrcol del nord d’Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble De les 477 ha conreades, 167 són de vinya Hom hi conrea també 41 ha d’arbres fruiters albercoquers, presseguers i pomeres, 34 ha d’hortalisses i 28 de cereals aquestes i 200 ha de prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn uns 65 caps de boví i 125 d’oví El poble 939 h agl i 26 h diss 1981 15 m alt és a l’esquerra…

Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Sant Cristau  Montesquiu d’Albera

Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat…

D’origen hispanovisigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cella de Sant Martí d’Albera, i tot seguit passà a Sureda, entre elTec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu

Prengué l’alternativa a Barcelona el 1864 de mans de Julián Casas el Salamanquino Assolí èxits a Amèrica, on actuà molts anys El darrer cop que torejà a Barcelona fou per l’agost del 1879, en una cursa que s’inicià amb l’actuació de la moixiganga Un Tec al Besòs

Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…

Collir sense plantar Entre els recursos vegetals útils que provenen dels boscos monsònics, a més de les fustes precioses, hi ha plantes amb valor alimentari, plantes ornamentals excepcionals, plantes medicinals, espècies per a condiment i una gran quantitat d’altres vegetals que es fan servir localment per a satisfer diverses necessitats quotidianes Les plantes alimentàries Entre els fruiters i les plantes alimentàries que es poden trobar als boscos monsònics de Sri Lanka, per exemple, hi ha el longan Dimocarpus = Euphoria longan , una sapindàcia els fruits de la qual tenen un aril…

El rocam paleozoic, els granits i les migmatites han estat rebaixats per l’erosió remuntant d’afluents dels rius Llobregat conca de la Muga i des les Illes conca del Tec, fins a obtenir l’altitud mínima dels Pirineus axials no litorals 271 m Això explica la importància estratègica del pas, seguit per la via màxima romana, per la carretera i, des de fa poc, per l’autopista que uneixen els estats espanyol i francès S'hi ha establert un poblament fronterer separat per la carretera durant prop de mig quilòmetre, que serveix de carrer major entre el poble del Pertús W i el barri empordanès dels…

Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment eltec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica

La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del TecEl vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de…