Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Mercat de les Flors
Teatre
Centre d’arts escèniques creat per l’Ajuntament de Barcelona, inaugurat com a teatre estable el 1985.
Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del Teatre 1997…
Sant Miquel de Gelida
Art romànic
La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer Febrer i Elisenda…
Santa Maria d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de…
Francisco Serrano y Domínguez
Història
Militar
Militar i polític andalús.
Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…
Petro Oleksijovyč Porošenko

Petro Oleksijovyč Porošenko
© European Comission
Política
Magnat i polític ucraïnès.
Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se…
Beòcia
Geografia històrica
Regió històrica i nomós de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC Vers la fi del…
Jean-Bertrand Aristide
Política
Polític haitià.
Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…
Sant Julià del Llor (Sant Julià del Llor i Bonmatí)
Art romànic
Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…
Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols)
Situació Façana exterior de ponent de l’església, com tot l’edifici, amb l’estructura original molt alterada A Martí El lloc de Colltort és situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle, a la vall del seu nom Prop d’un collet i a ponent del volcà de Fontpobra, sobre un cimal de la serra divisòria de les conques del Fluvià i del Ter, hi ha les ruïnes del castell de Colltort, que és a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya Als seus peus hi ha l’església de Sant Iscle Mapa 295M781 Situació 31TDG612633 Hom hi pot anar des de la carretera de Girona a Olot Del punt quilomètric 35,1 després d…
Ğalāl al-Talabānī

Ğalāl al-Talabānī
© Ministeri d’Assumptes Exteriors de la República Islàmica d’Iran
Política
Polític kurd de l’Iraq.
Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991, esdevingué,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina