Situació
Façana exterior de ponent de l’església, com tot l’edifici, amb l’estructura original molt alterada.
A. Martí
El lloc de Colltort és situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle, a la vall del seu nom. Prop d’un collet i a ponent del volcà de Fontpobra, sobre un cimal de la serra divisòria de les conques del Fluvià i del Ter, hi ha les ruïnes del castell de Colltort, que és a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya. Als seus peus hi ha l’església de Sant Iscle.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG612633.
Hom hi pot anar des de la carretera de Girona a Olot. Del punt quilomètric 35,1 després d’haver passat Sant Feliu de Pallerols, surt, a mà dreta, una pista bastant dolenta, la qual, en direcció a ponent i amb poc més de 4 km porta a l’església. (JVV)
Història
És en l’acta testamentària del comte de Besalú Bernat Tallaferro datada de l’any 1020 on hi ha una de les primeres referències al lloc i la parròquia de Colltort. Segons indica el testament, el susdit comte llegà al seu Fill i successor Guillem, entre moltes altres propietats i castells inclosos dins el comtat de Besalú, “…ipso castello quem dicunt Colltorto, cum ipso alode qui est in valle Sancto Asisclo, simul cum ipsa parrochia quod emit de Rodgario et de uxore sua…”. Amb posterioritat, ja dins la dotzena centúria, s’enregistra a través de la documentació existent un canvi de jurisdicció del terme i castell de Colltort, els quals passaren a formar part de la senyoria d’Hostoles. Tal afirmació és refermada per l’acta testamentària atorgada l’any 1184 per Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, en la qual apareix esmentat el nom de “Sanctum Acisclum”, entre els llegats explicitats en l’escriptura.
Malauradament no disposem ara com ara de cap notícia documental que es refereixi a algun aspecte de la història d’aquesta parròquia durant la tretzena centúria. Al final del segle XIV, concretament l’any 1394, s’ha pogut constatar que Ramon de Cartellà, hereu universal d’Altibella, muller de Bernat de Palau, féu consignació de les rendes que Berenguer de Ventós, veí de la parròquia de “Sancti Aciscle de Collo Torto”, havia de satisfer-li per tal de sufragar les despeses d’un aniversari que Altibella havia llegat en el seu testament al cenobi de Sant Pere de Besalú.
Sabem d’altra banda que els barons de Santa Pau adquiriren en data indeterminada i de manera inconeguda drets jurisdiccionals sobre el terme de Colltort, ja que hi ha testimoni documental que Anna, muller de Guillem d’Oms, baró de Santa Pau, concedí l’any 1472 diversos privilegis als moradors de “Santiscle de Colltort”.
Al final del segle XVII el lloc i la parròquia de Sant Iscle de Colltort, juntament amb d’altres de la rodalia, havia passat a formar part de la batllia reial de la vall d’Hostoles. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb la seva estructura original molt desfigurada a causa de la gran quantitat d’afegitons i modificacions sofertes al llarg de la seva història.
J. Marguí-G. Anglada
L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Colltort és un edifici molt modificat en la seva estructura original, de la qual conserva la nau, única, coberta amb volta de canó. L’absis, probablement semicircular, fou substituït per l’actual santuari quadrat, i la nau fou ampliada lateralment amb la construcció de capelles, i sobrealçada, alhora que interiorment era redecorat tot el temple.
La porta s’obre a la façana de ponent i és aixoplugada per un porxo molt senzill, amb coberta a dos vessants, damunt el qual hi ha un ull de bou.
El campanar, d’espadanya, és coronat per merlets i correspon a una construcció relativament moderna.
Els murs exteriors de la nau són arrebossats en els paraments visibles, mentre que la resta és amagada per les ampliacions que configuren un volum unitari en tot el temple.
Bloc de pedra esculpit amb una creu grega inscrita dins un cercle. Es troba encastat en un dels murs de l’església.
A. Martí
L’església conté a l’interior decoracions murals i un retaule. A banda d’això no presenta cap altre element digne de menció.
En el seu estat actual, i sense una exploració científica profunda, no podem establir una hipòtesi sobre la datació i filiació d’aquest temple. (JAA-MLIR)
Treballs de restauració
El temple de Sant Iscle fou restaurat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona entre els anys 1985 i 1990, durant els quals es consolidaren els murs exteriors de l’edifici, es referen els merlets que hi havia a la façana de ponent, s’enderrocà una espadanya moderna situada en aquest mateix mur i es reféu el porxo d’entrada; d’aquesta manera, la façana ponentina recuperà la seva imatge original. Així mateix, es consolidà la volta, es reparà la teulada, es netejaren els arcs i els pilars dels murs i s’enderrocà el cor. També es descobriren i es restauraren unes pintures murals amb temes ornamentals d’època medieval que decoraven les parets interiors. L’any 1988 es dugué a terme una excavació d’urgència a l’interior del temple fins a arribar al paviment original, on es descobriren restes de l’anterior temple romànic; posteriorment es procedí a la pavimentació del sòl. (MLIR)
Bibliografia
- Diversos autors: Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 86 i 124.
- Pèire de Marca: Marca hispanica, sive limes hispanicus, col·l. “Baluze”, París 1688, doc. CXCI, col. 1029.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XII, Olot 1902, pàg. 581 i vol. XVI, Olot 1908, pàg. 264.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 79. (MLlR)