Resultats de la cerca

Els seus membres iniciaren l’activitat concertística el 1957, i tres anys més tard començaren les gires que els han dut arreu del món, amb el reconeixement del públic i la crítica A partir de l’enregistrament dels Concerts de Brandenburg , de JS Bach 1962, es consolidaren com una de les formacions més sòlides en el terreny de la recuperació d’instruments antics Amb l’ajut de Gustav Leonhardt, Harnoncourt dirigí la formació en els enregistraments de les cantates completes de Bach, que esdevingueren un èxit de vendes, i que s’han reeditat en diferents ocasions

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van…

Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi…

Estudià a Barcelona i debutà com a mezzosoprano 1949 A partir del 1951, ja com a soprano, obtingué renom com a intèrpret de sarsuela, gènere que abandonà per l’òpera i amb què debutà el 1955 a Ais de Provença i a Glyndebourne Des del 1958 fou artista permanent de la Deutsche Oper de Berlín, on debutà amb Mathis der Maler , d'Hindemith, i on cantà els principals papers de les òperes de Mozart, Verdi, Puccini, Wagner i Debussy Feu diversos enregistraments El 1991 rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts i feu la seva última actuació a Berlín

S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra

Inicià els estudis de violoncel al Conservatori de Basilea i els continuà a Colònia i Berlín, on fou deixeble d’Emmanuel Feuermann Fou un dels fundadors, el 1933, de la Schola Cantorum Basiliensis, on impartí lliçons de viola de gamba fins el 1973 Considerat un dels intèrprets i pedagogs més significatius en el camp de la música antiga, dirigí la Cappella Coloniensis en 1954-58 Els seus enregistraments d’obres de GF Händel o GPh Telemann són de referència Fou també mestre de tota una generació d’intèrprets, entre els quals destaca Jordi Savall El 1960 rebé el doctorat honoris…

A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà diversos …

Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de…

Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic,…