Resultats de la cerca

Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles

La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…

S'hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic, que tenen una llargària d’uns 870 m, i una única porta d’entrada, que es troba en bon estat de conservació El poblat es troba envoltat de vegetació, fet que dificulta trobar l’itinerari recomanat de visita i identificar cadascun dels monuments que el conformen Dins del recinte hi ha altres monuments de la cultura talaiòtica com són els quatre talaiots, un recinte de taula, sales hipòstiles, habitatges, etc Destaca el recinte de taula amb dues entrades, una excepció en relació a la resta de jaciments arqueològics d’aquest tipus que solen tenir…

Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…

El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un…

Antiga propietat i casal documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda donaren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folch i Ermessenda Es troba en una vall del costat meridional del Pla de la Calma, en la qual s’origina la riera de Cànoves o de Cardedeu El casal actual fou construït a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent de la branca dels Rocabertí L’escut d’aquest llinatge es veu al sector més vell del casal i consta d’una làpida de marbre situada a la capella, ara en ruïnes, on diu, en un mal llatí, que la casa fou edificada pel senyor de…

No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries medievals La…

L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l…