Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
François René de Chateaubriand
Literatura francesa
Escriptor francès, vescomte de Chateaubriand.
El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un retorn a la fe…
Carmel Navarro i Llombart
Historiografia catalana
Escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Començà escrivint poemes romàntics en castellà i obres teatrals En lo mercat de València i un miracle de sant Vicent Ferrer titulat La calúmnia castigada abans del 1868 Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Amb la revolució del 1868 prengué part activa en la causa republicana federalisme moderat, i publicà uns poemes polítics aplegats en Cantos…
desvitrificació
Mineralogia i petrografia
Procés mitjançant el qual un vidre natural o artificial té tendència a adquirir forma cristal·lina; desenvolupa, doncs, un esbós de textura cristal·lina en el seu interior i en resulten estructures del tipus microfelsític o microsferolític.
La desvitrificació és un aspecte de la difusió sòlida originada per les forces cristallines quan no són neutralitzades per friccions internes Hom pot observar-la molt bé en les roques volcàniques
Eduard Junyent i Subirà
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades…
Basili de Rubí
Historiografia catalana
Nom de religió del caputxí Francesc de Paula Malet i Vallhonrat.
Vida i obra Filòsof i historiador Feu servir també els pseudònims F Vallhonrat , Fratello , fray Junípero i Fhater Basilio , i el nom i cognoms civils Estudià als maristes de Rubí fins que ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona 1915-24, que abandonà per incorporar-se als frares menors caputxins de Manresa 1924 Enviat a fer els estudis a Roma, obtingué el doctorat en filosofia per la Pontifícia Universitat Gregoriana i el diploma de biblioteconomia per la Biblioteca Vaticana L’any 1940 es doctorà en ambdós drets a la Pontifícia Universitat del Laterà Ordenat capellà 1927, fou destinat com…
Faust
Personatge literari caracteritzat per l’avidesa de viure, el terror del més enllà i la preocupació per la presència del diable en la vida de l’home.
És basat en la vida de Georg o Johannes Faust, pseudohumanista, aventurer i alquimista dels s XV-XVI El primer llibre sobre Faust fou publicat per Johann Spiesz Historia von Johann Fausten ‘Història de Johann Faust’, 1587 Christopher Marlowe escriví Tragical History of Doctor Faustus 1601, drama en vers i prosa Goethe convertí Faust —obra fonamental de la seva vida— en tema universal d’un gran valor filosòfic i humà Escrita i publicada en períodes diversos — Urfaust 1787, primer esbós, influït pel Sturm und Drang, i Faust Ein Fragment 1790— la versió definitiva de la primera part…
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només es podien…
,
Jean Auguste Brutails
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i arqueòleg.
Fou erudit, jurista, paleògraf, professor a la Universitat de Lletres de Bordeus, arxivista departamental a la Gironda i historiador del passat històric d’Aquitània Des del 1881, com a successor de Julià Bernat Alart i juntament amb els arxivistes Desplanque i Palustre, publicà alguns inventaris de les sèries dels fons antics de l’6Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans En el camp de l’arqueologia és autor de diversos estudis sobre les esglésies del Rosselló També treballà en el camp de…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina