Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…
caçar a l’abeurada
Caça
Sistema de caçar ocells consistent a agafar-los quan s’acosten a beure en un abeurador preparat amb brins d’espart envescats.
capçana
Rodella teixida d’espart, palma, etc, que serveix per a posar-hi les olles, les calderes, etc, quan hom les treu del foc.
fregall
Manyoc d’espart, de fils d’alumini o de fibres sintètiques, esponja dura, etc, que serveix per a fregar, especialment els plats, les rajoles, etc.
damajoana
Atuell gros de vidre, gres, etc, de ventre ample i coll curt, revestit generalment d’espart o de vímets, usat per al transport de líquids.
El paisatge vegetal de les baixes conques del Segura i del Vinalopó (territori lucèntic)
Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o Sec fins als…
cap
Indústria tèxtil
Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc, d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.
Alosa becuda
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
sàrria
Transports
Recipient molt gros, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat a través damunt una bèstia, per a transportar terra, palla, fems, etc.
cista
Tapadora bombada, d’espart, que serveix per a tapar les portadores plenes de raïm o els coves i altres recipients plens de fruita, per tal que aquesta no caigui.