Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
framiré
Botànica
Jardineria
Planta llenyosa, de la família de les combretàcies, de fulles oposades o alternades, flors normalment en espigues axil·lars i fruits en drupa, d’origen tropical, emprada en jardineria i en ebenisteria.
gram d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejat, de la família de les gramínies, de tiges prostrades de 20 a 60 cm, amb fulles planes, estretes i agudes, i amb espigues linears geminades.
Es fa en terrenys humits de terra baixa
La flor
Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…
barrella punxosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 10 a 60 cm d’alçària, molt ramificada des de la base, amb fulles suculentes i punxants i flors en espigues compactes.
Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
dità
Botànica
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques reunides en espigues terminals propi de les Filipines; l’escorça, rica en un alcaloide (ditaïna), és emprada com a febrífug.
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
mercurial
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les euforbiàcies, generalment dioiques, de fulles simples oposades, de flors masculines en espigues i femenines solitàries o en petits glomèruls i de fruits en càpsula bilocular.