Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Andrea Gabrieli
Música
Compositor i organista italià, oncle de Giovanni Gabrieli.
Vida Probablement fou deixeble d’Adrian Willaert a la catedral de Sant Marc de Venècia, on feu de cantor Escola Veneciana La seva trajectòria anterior al 1557 és gairebé desconeguda En aquesta data intentà, sense èxit, obtenir un lloc com a organista a la seu veneciana Sembla que estigué un temps actiu com a organista a Sant Jeremies de Cannaregio Al principi de la dècada del 1560 viatjà a Alemanya com a acompanyant del duc Albert V de Baviera, i feu d’organista de cort en la coronació de Maximilià II a Frankfurt Allí entrà en contacte amb Roland de Lassus El 1566 finalment arribà a ocupar…
Crist Majestat de Sant Bartomeu d’Igualada
Art romànic
Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai no ha estat…
Philipp Heinrich Erlebach
Música
Compositor alemany.
Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…
Horaci
Literatura
Poeta llatí.
Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els…
Vil·la del Romeral (Albesa)
Proposta de restitució de la planta de la villa L Marí i V Revilla La villa del Romeral és situada a la partida del mateix nom, a Albesa la Noguera, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt de la primera terrassa alluvial del riu, a uns 2 km aigües amunt d’Albesa i a uns 12 km de Lleida La seva situació li atorga una vista privilegiada sobre la zona, ja que la terrassa se situa uns 12 m sobre el llit del riu Des d’aquest lloc, el terreny s’eleva lentament en direcció nord-oest Les primeres notícies sobre l’existència d’un establiment rural romà són d’octubre del 1961, quan es…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
Sant Hilari de Buira (Bonansa)
Art romànic
Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina