Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça.
Arxiu Mas
Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic (MEV núm. 789) es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat.
Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica. Vesteix túnica i mantell obert per davant.
Aquesta imatge mai no ha estat estudiada individualment i amb la profunditat que mereix; en canvi ha estat esmentada en diverses publicacions i fins i tot ha estat comparada amb altres imatges. És mencionada, per exemple, per W.W.S. Cook i J. Gudiol (1980, pàg. 309) com una obra coetània i de la mateixa traça que el grup del davallament de Sant Joan de les Abadesses, documentat el 1250 segons els esmentats autors.
Segons M.S. Gros (1991, pàg. 80) la imatge d’Igualada es pot datar entre els anys 1240-60, creiem que per la similitud que troba aquest autor entre aquesta peça i la del Crist del davallament de Sant Joan de les Abadesses, peça documentada l’any 1251.
D’altra banda, N. de Dalmases i A. José (1985, pàg. 156) la daten de la segona meitat del segle XIII, incloent-la dins uns grups de peces de la darrera tradició romànica.
Aquest Crist Majestat també apareix esmentat en el volum XXIII (pàg. 84) de la present obra, en fer-se l’estudi d’una altra peça conservada al Museu d’Art de Girona (núm. 37); aquí s’esmenta com a peça del segle XIII i amb paral·lelismes amb la que es conserva al Museu d’Art de Girona, si bé amb diferències entre una i altra quant al tractament formal. El Pantocràtor de Girona és datat del final del segle XIII o començament del següent.
El nostre Crist Majestat també és esmentat al volum XXII, pàg. 116, de la present obra en fer-se l’estudi d’una altra imatge similar procedent de Sant Salvador de la Vedella (el Berguedà). L’esment que es fa de la talla de Sant Bartomeu d’Igualada destaca les considerables dimensions de la peça (135 × 58 × 49 cm) i el seu goticisme incipient.
En darrer lloc, cal assenyalar que E. Carbonell i Esteller, en la introducció corresponent al Museu Episcopal de Vic (vol. XXII, pàg. 16, de la present obra), fa esment de dues talles conservades en aquest museu, una corresponent a un Crist en Majestat i l’altra a un Crist Jutge, ambdós gòtics; la referència al Crist en Majestat correspon sens dubte al procedent d’Igualada.
Creiem que es tracta d’una imatge d’estil gòtic, no pel tipus iconogràfic —gens habitual en el context de la imatgeria romànica tot i que tampoc insòlit— sinó pel tractament formal de caire naturalista i dins uns esquemes estilístics propis del classicisme ja gòtic. Per aquesta raó no considerem oportú la seva anàlisi en aquesta obra. Hem volgut, no obstant això, donar algunes dades que poguessin justificar amb més claredat la manca d’estudi en aquesta obra.