Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
forma ternària
Esquema 1/ Petita forma ternària
© Fototeca.cat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura
Música
Forma tripartida que consta d’una presentació o exposició, una part central i la represa o reexposició de la part inicial, a vegades amb variants.
És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot i que…
Antoni Eiximeno publica a Roma Dell’origine della musica
L’ex-jesuïta valencià Antoni Eiximeno publica a Roma Dell’origine della musica, tractat musical d’inspiració rousseauniana
Es reprèn l’activitat teatral a València
Represa de l’activitat teatral a València, al teatre de la Botiga de la Balda, ex-dipòsit de cereals
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar [j] el resultat de l’evolució dels grups c’l, g’l, t’l i ly del llatí vulgar.
P ex ull pronunciat ui provinent d' oc'lu , poll poi de pedic'lu , vell vei de vet'lu
contrapès
Física
Massa destinada a disminuir o a anul·lar l’acció d’una força sobre un element mecànic.
Té aplicació, p ex, en els ascensors per a contrabalançar el pes de la cabina i estalviar potència al motor
El diputat Joan B. Peset i Aleixandre és afusellat a Paterna
Joan B Peset i Aleixandre, diputat d’Izquierda Republicana i ex-rector de la Universitat de València, és afusellat a Paterna
deshidro-
Química
Prefix que en un compost orgànic indica que aquest ha estat deshidrogenat i que, per tant, té menys hidrògens que aquell del qual deriva.
Ex àcid còlic C 2 4 H 4 0 O 5 , àcid deshidrocòlic C 2 4 H 3 4 O 5
àpside
Astronomia
Apoastre o periastre d’una òrbita.
P ex, cada un dels extrems de l’eix major de l’òrbita ellíptica que un planeta descriu al voltant del Sol
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments…
abreviació
Música
Signe que s’utilitza per a expressar en poc espai un element rítmic o melòdic més extens.
Per a repetir una mateixa nota s’escriu la figura que representa el valor total, amb unes línies que travessen el pal de la nota ex 1 a el nombre de línies indica si la subdivisió s’ha de fer en corxeres una línia, en semicorxeres dues línies, etc Si es volen repetir notes diferents alternativament s’escriuen les dues figures amb les línies necessàries entremig ex 1 b Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Per a abreviar l’escriptura de compassos sencers que es repeteixen s’utilitza una barra diagonal amb dos punts Aquesta barra, collocada en un compàs, indica que es…