Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Salvador Santjoan i Fuster
Geologia
Història
Militar
Geòleg i militar.
Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia
Šamši-Adad V
Història
Rei d’Assíria (823 — 810 aC).
Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori
Poniatowski
Família noble polonesa, els caps de la qual, des del 1764, detingueren el títol de príncep.
Dels seus membres cal esmentar Stanisław Poniatowski 1676-1762, que intervingué en la guerra del Nord al costat de Carles XII de Suècia, Estanislau II de Polònia i Józef Poniatowski Viena 1763 — Leipzig 1813, defensor de la independència polonesa enfront de Rússia, ministre de la guerra del gran ducat de Varsòvia i general dels exèrcits napoleònics, mort ofegat quan cobria llur retirada després de la batalla de Leipzig Una branca de la família s’establí a França
Al-Biqā’
Divisió administrativa
Muḥāfaẓa del Líban.
La capital és Zaḥlah 45 000 h est 1970 És situada entre les muntanyes del Líban i l’Antilíban i dominada pels cingles del Líban Drenada pel riu Līṭānī, la regió permet una rica agricultura vinya, blat, cotó, taronges Coincideix aproximadament amb l’antiga Celesíria, la capital històrica de la qual era Baalbek Durant les guerres que, entre 1975-91, enfrontaren les faccions libaneses, l’OAP i els exèrcits de Síria i Israel, la regió fou un dels principals escenaris del conflicte
Ahmet II
Història
Soldà otomà (1691-95).
Pujà al tron amb l’ajut dels geníssers, a la mort del seu germà Solimà II El soldà, dominat per l’harem, fou incapaç de sobreposar-se a l’anarquia interna i al procés de desintegració territorial de l’imperi Els exèrcits turcs foren vençuts a Slankamen 1691 per Lluís Guillem de Baden els venecians s’apoderaren de l’illa de Quios i d’algunes ciutats de Dalmàcia, mentre Àustria i Rússia conquerien una gran part del territori otomà al N del Danubi
Jean de Bueil
Història
Militar
Capità francès, comte de Sancerre.
S'adherí a l’empresa de Joana d’Arc i collaborà ja en l’acció que alliberà Orleans 1429 Participà en l’expedició del delfí a Suïssa 1444 i Alsàcia El 1450 fou nomenat almirall de França Comandà un dels exèrcits que envaïren Guiena i obtingueren la victòria de Castilhón 1453 Destituït del càrrec d’almirall per Lluís XI 1461, entrà a la Lliga del bé públic, però se sotmeté al sobirà el 1469 Dictà la seva biografia, recollida en Le Jouvencel
Yezdegerd III
Història
Últim rei sassànida de Pèrsia (632-651).
Fill de Šahryār i net de Cosroes II, essent infant pujà al tron, i no exercí mai el poder Immediatament s’inicià la invasió àrab vençuts els perses a Al-Qādisiyya 636 i ocupada Selèucia i Ctesifont 637, els seus exèrcits foren derrotats a Nehavend 642 Cercà refugi d’una província a una altra, fins que fou assassinat a Merv actual Mary, al Turkmenistan Els parsis de l’Índia continuen comptant els anys a partir de l’ascensió al tron de Yezdegerd
Aeci
Història
Militar
General romà.
Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià
Abdülhamit I
Història
Soldà otomà (1774-89).
Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III
Erich Ludendorff
Història
Militar
General alemany.
Cap de l’estat major de Hindenburg, contribuí a derrotar els russos a la Prússia Oriental 1914 Des del 1915 compartí amb ell la direcció dels exèrcits alemanys de fet, en fou el cap pensant, i la seva influència envaí el camp civil Hàbilment, malgrat haver sollicitat l’armistici 29 de setembre de 1918, sabé defugir-ne la responsabilitat i traspassar-la al govern Nacionalista i racista exaltat, definidor de la guerra total, féu costat a Hitler putsch del 1923 Escriví sobre qüestions militars i polítiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina