Resultats de la cerca
Es mostren 1042 resultats
Bíclarum
Monestir
Monestir fundat pel prevere lusità Joan de Bíclarum, després bisbe de Girona, que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó
fatiga
Tecnologia
Disminució de la resistència a la ruptura d’un material elàstic sotmès a tensions d’intensitat i de signe variables, el qual material pot arribar a trencar-se sense depassar el límit d’elasticitat, és a dir, sense deformar-se.
Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristallina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per AWöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat…
mètode de Fischer
Química
Procediment químic d’anàlisi de traces d’aigua.
Aquest mètode es basa en el fet que l’anhídrid sulfurós no redueix el iode amb una solució de metanol i piridina, segons una reacció estequiomètrica, si no és en presència d’aigua La reacció de base és 2H 2 O + SO 2 + I 2 → SO 4 H 2 + 2IH o més exactament segons la reacció final següent La piridina base orgànica dèbil és indispensable per a neutralitzar les quantitats d’àcid en excés, puix que la primera reacció és reversible quan la quantitat d’àcid passa del 0,05% D’aquí ve la possibilitat de calcular la quantitat d’aigua d’una mescla per la mesura de la quantitat de iode…
giradiscs
Electroacústica
Aparell destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre, a la velocitat apropiada i generalment en un pla horitzontal.
Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el…
Castell de Bardaixí (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’Estada L’any 1289…
Faringomicosi
Patologia humana
La faringomicosi o faringoqueratosi constitueix una varietat estranya de faringitis crònica que es caracteritza per la formació de nombroses prominències dures, groguenques i petites, localitzades especialment en les amígdales palatines Aquestes prominències característiques es componen d’acumulacions de cèllules mortes que contenen molta queratina, substància que els confereix duresa No es coneix exactament la causa d’aquest trastorn, però probablement és degut a una infecció causada pel fong Leptothrix buccalis , ja que aquest microorganisme se sol trobar a la faringe de les…
cananeu | canamea
Gentilici
Habitant o natural de Canaan.
La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos…
perxa
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el cardatge mecànic dels teixits.
Les primeres perxes consistien en un gran tambor, format per llistons guarnits amb cardots i dotat d’un ràpid moviment de rotació el teixit passava al voltant del tambor i la seva superfície restava apelfada A causa de la irregularitat dels cardots i de llur gran desgast, aquestes perxes foren substituïdes per les de tambor proveït en la seva perifèria d’una sèrie de petits cilindres, el nombre dels quals pot arribar a trenta-sis, guarnits amb una cinta proveïda de puntes inclinades d’acer, en el perxatge en sec, o de llautó, en el perxatge en moll El tambor gira sobre el seu eix, mentre que…
mètode de compensació de Poggendorff
Química
Sistema més comunament emprat per a mesurar la força electromotriu de les piles electroquímiques.
Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà exactament…
ordre
Música
En els instruments cordòfons, conjunt d’una, dues o més cordes que es toquen simultàniament per a produir una determinada nota.
Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava En molts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina