Resultats de la cerca

Originàriament, el mot fou aplicat als bessons Eng i Chang, nascuts a Siam, monstre toracòpag, que visqué seixanta-tres anys 1811-74, casat amb dues germanes i pare de vint-i-dos fills, i que a mitjan s XIX fou exposat a la curiositat del públic europeu Aquests monstres reben denominacions diferents segons el lloc de conjunció dels cossos sincèfals , quan tenen un únic cap craniòpags , quan tenen dos caps, bé que adherits diprosops , quan tenen un únic cap, però amb dues cares oposades isquiòpags , units per la pelvis toracòpags , units pel tòrax, etc La possibilitat d’una…

Viu i treballa entre Nova York i Berlín Ha estat pionera del que es designa com a videoinstallació i, també, de les produccions artístiques en les quals intervenen diversos mitjans tècnics simultàniament La seva exploració, durant trenta anys, del potencial de la tecnologia en la imatge en moviment l’ha duta a materialitzar els seus experiments en installacions que incorporen projeccions de vídeo, diapositives, performances , elements interactius, arquitectura i escultura La primera retrospectiva de la seva obra, a l’Estat espanyol, fou presentada el 2008 a Salamanca En l’àmbit internacional…

Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa…

Conservador en cap de la Gallerie degli Uffizzi  de Florència, el 1966 hagué de fer front al efectes de la crescuda del riu Arno, que malmeté moltes obres del museu El 1970 fou nomenat director del nou institut de conservació i restauració, conegut com a Opificio delle Pietre Dure, i el 1978 obrí a Florència una Scuola di Restauro Dugué a terme la restauració de moltes peces cabdals, entre les quals el Sant Crist de Cimabue 1966-76, exposat a Barcelona el 1883 A partir de la pràctica de la restauració desenvolupà noves tècniques i elaborà propostes metodològiques que es recullen…

Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944 És el pintor menorquí més destacat del seu temps El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell El seu fill Josep Vives i Campomar Maó 1940, format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià…

Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al…

Utilitza diversos mitjans expressius com la performance , el vídeo, els films, la installació, el dibuix o l’escultura Des del principi dels anys setanta se centrà en les performances , sovint realitzades davant una càmera de vídeo i sense espectadors, amb un o dos personatges inclòs ell mateix que manipulen objectes com ara nines o menjar, després fotografiats en grans imatges Amb el temps, les performances esdevingueren més violentes i amb més desordre Són treballs a vegades fets en collaboració amb altres artistes Conegut mundialment per les escultures inflables més grans vistes mai, ha…

Estudià a Barcelona L’any 1976 s’establí a Nova York Resideix alternativament als EUA i a Barcelona En aquesta darrera ciutat feu la primera exposició individual el 1985 Ha publicat illustracions a The New York Times , Vogue , Village Voice , Harper's , El País , etc A banda de Barcelona i Nova York ha exposat a Cadaqués, Lleida, Madrid, Granada, París, Hong Kong, Sevilla, Tòquio, etc Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, i paleta càlida i brillant, transmet una lluminositat mediterrània i una visió hedonista de la vida La seva obra ofereix una visió vitalista de…

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

Té la seu al litoral del barri de Sant Martí de Provençals, a l’Edifici Fòrum del conjunt  Fòrum Universal de les Cultures El projecte d’adaptació de l’edifici a les funcions del museu és obra de l’equip d’arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l’edifici original D’aquest, el museu n’ocupa 9000 m 2 distribuïts en dues plantes que s’estructuren al voltant d’un gran vestíbul de lliure accés, punt de partida i d’arribada a tots els programes i serveis del Museu l’exposició permanent Planeta Vida, els espais per a exposicions temporals, la Mediateca…