Resultats de la cerca

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de…

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…

Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…

Situació Vista exterior del mur frontal de l’església F Junyent-A Mazcuñan La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible Long 1°49’54” - Lat 41°46’40” S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor Poc abans d’arribar a la població mig quilòmetre escàs cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta Aquest camí s’inicia a l’…

Els orígens de les actuals drassanes es remunten al segle XIII, quan el rei Pere II el Gran les féu construir extramurs, al final de la Rambla Anteriorment n’hi havia unes altres prop del castell del Regomir, però a partir del 1255 foren gairebé inutilitzades Així doncs, amb l’ajuda de la ciutat i la collaboració de la Generalitat el rei Pere II ordenà la construcció d’un edifici de cos rectangular tancat per totes les cares menys per la que donava al mar El 1322, que regnava Alfons el Benigne, s’inicià la coberta, i les despeses se sufragaren amb els diners de les multes…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

L’antic convent de Sant Francesc es trobava extramurs de la ciutat, molt pròxim al portal de Sant Joan, dit també de Sant Francesc Limitava al nord amb el camí de Tarragona, que passava davant l’hospital de la Santa Creu, a l’E amb el promontori del Sitjar i barranc d’Orleans, al S amb el cementiri i l’església de Sant Joan del Camp i a l’W amb el camíque portava a l’esmentat fossar No podem precisar amb exactitud la correspondència actual d’aquesta ubicació, però podem delimitar un espai aproximat comprès entre el peu del carrer de la Murada de Sant Joan, el de Joan d’Aldana, el…

Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…