Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…
Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedric Hegel
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i els termes M i…
base d’un filtre
Matemàtiques
Família F
no buida de parts d’un conjunt E
, tal que ∅ ∉ F
i que la intersecció d’un nombre finit d’elements de F
pertany a F
.
funció contínuament derivable a trossos
Matemàtiques
Funció f:[a,b]⊂ℝ→ℝtal que l’interval de definició [a,b] és la unió d’un nombre finit d’intervals tancats en què f és contínuament derivable.
taula de codis
Electrònica i informàtica
Disseny i arts gràfiques
Conjunt finit i ordenat de punts de codi en què cada punt és associat a un codi binari únic que correspon a un caràcter o a part d'un caràcter.
Per exemple, en Unicode, que és el joc de caràcters codificats més ampli i més emprat actualment, al caràcter n minúscula li correspon el punt de codi U+006E on 006E és un número hexadecimal
digital
Electrònica i informàtica
Dit dels sistemes de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són representades per caràcters (sovint dígits o xifres) d’un repertori finit (concepte oposat a analògic).
discret
Física
Matemàtiques
Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors (p ex, l’energia d’un sistema quantitzat o el spin), per oposició a una variable contínua.
dialèctica
Filosofia
Procés mental de comprensió del real mitjançant la contraposició i la síntesi dels contraris, d’acord amb la mateixa condició de la realitat, sempre complexa i constituïda per elements antitètics.
La dialèctica, segons aquesta definició, abasta tant el mode discursiu dialèctica del pensament de comprendre la realitat, sempre dinàmica i integrada per un complex d’interrelacions, com aquesta mateixa realitat dialèctica de les coses Ambdós aspectes han estat sempre objecte de la investigació filosòfica, conscient del fet que el coneixement humà opera per divisió i separació, tot i que vulgui abastar alhora la complexitat de totes les relacions, i preocupada per la foscor d’aquestes mateixes relacions entre les coses, és a dir, pel problema de la interrelació del real com un tot Com a…
algorisme
Lògica
Matemàtiques
Procediment de càlcul que amb un conjunt ordenat i finit d’instruccions, de símbols i regles o d’operacions, permet trobar la solució d’un problema pas a pas o de forma recursiva.
S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina