Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
música de l’Iran
Música
Música desenvolupada a l’Iran.
Pèrsia, que Rida Khān Pahlawī denominà Iran des del 1935, comprenia antigament diverses regions d’alta cultura amb ciutats molt antigues on vivien grups ètnics diferents, i separades les unes de les altres per estepes o deserts Abans de la conquesta d’aquest país pels musulmans, l’imperi sassànida s’estenia pels actuals territoris de l’Iran i l’Iraq Malgrat la seva arabització parcial, la conquesta islàmica de Pèrsia no sembla haver influït gaire en la cultura musical preislàmica, que assolí un alt nivell de desenvolupament durant el període sassànida 226-651 i,…
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’increment de…
Química 2015
Química
Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…
escombra
Diferents models d’escombres
Estri consistent en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat, generalment, al cap d’un bastó, una canya, etc., que serveix per a netejar el sòl de brosses, neu, pols, etc.
conreadora canadenca
Agronomia
Tipus de conreadora constituïda per un conjunt de ganivetes, a manera de petites relles d’arada, muntades sobre dents flexibles o semirígides, que treballen fent un moviment vibratori longitudinal i a una profunditat de 10 a 15 cm.
La inclinació de les ganivetes respecte al sòl varia amb el grau de flexibilitat de les dents, amb la natura del terreny i amb la profunditat del treball
tapa
Peça que cobreix o tanca una caixa, una cambra o un recipient de boca relativament ampla per la seva part superior, eventualment unida a allò que cobreix o tanca mitjançant una o més frontisses, cintes, bandes flexibles, etc.
L’alimentació enteral per sonda
L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…
estrella de mar verda
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 60 cm de diàmetre, de color d’oliva o bru i amb braços molt flexibles, amb la cara superior recoberta d’una sèrie de berrugues proveïdes d’un agulló.
Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
cordó
Electrònica i informàtica
Cable constituït per un o més conductors flexibles, aïllats, sovint protegit per una coberta comuna també flexible, destinat especialment per a les instal·lacions domèstiques, per a l’alimentació d’aparells electrodomèstics o per a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.