Resultats de la cerca
Es mostren 3082 resultats
sirtaki
Dansa i ball
Dansa grega de ritme 2/4, especialment difosa a Creta.
Hom pot ballar-lo sol o en grup, formant rotllana
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'…
actinobacil·losi
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda per l’Actinobacillus lignieresi, que s’observa especialment en el bestiar boví i, en menor grau, en l’oví.
Força contagiosa, ataca preferentment la pell del coll, tot formant-hi tumors
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds
piqué
Indústria tèxtil
Teixit de molt relleu produït per la diferència de tibantor entre els dos ordits diferents amb què és fabricat.
Hi ha piqués amb bordons rectilinis o ondulats, formant quadrets, nius d’abella, etc
braggita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de platí, PtS.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls de lluïssor metàllica Té pes específic 10
matràs
Diferents tipus de matràs
© Fototeca.cat
Química
Recipient de forma esfèrica, o bé de cor, de pera, etc, de fons rodó o pla, amb una boca o més, de coll llarg o curt, estret o ample.
És emprat, tot formant part d’un muntatge, sobretot per a bullir-hi líquids
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
Dennis González i Boneu
Natació
Nedador de natació artística.
S’inicià en el Club Natació Kallípolis És el primer campió mundial de la història en la modalitat de solo lliure en categoria masculina Amb la selecció espanyola, als Campionats d’Europa del 2024 aconseguí tres medalles d’or, en solo tècnic i duo lliure mixt i tècnic mixt I en els del 2025 també guanyà tres medalles d’or, en duo tècnic mixt i lliure mixt i en equip lliure, i dos de bronze, en solo tècnic i en rutina acrobàtica En els Campionats del Món del 2023 guanyà un or en solo lliure, una plata en duo tècnic mixt i un bronze en duo lliure mixt En els del 2024 aconseguí dues medalles de…