Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
farigola de llimona
Farigola de llimona
carb_szn (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Nom donat a diverses cultivars d’aquest timó híbrid, de la família de les labiades, que es caracteritzen per l’agradable aroma de llimona que desprenen en fregar o trencar les fulles i les tiges.
Són petites mates de no més de 20 cm d’alçada, amb fulles molt petites totes verdes o matisades de groc, de rosa o de blanc les flors són petites, de color lilós, i surten en petites inflorescències a final de primavera i estiu Es fa servir com a planta ornamental per a fer rocalles, vorades i grups és força rústica i necessita sòls ben drenats El seu origen és hortícola la cultivar Aureus , amb els marges de les fulles grocs, és la més conreada
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
defoliant
Botànica
Agronomia
Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.
Els defoliants foren emprats abundosament per l’exèrcit dels EUA al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars foren aspergides des d’avions Vint-i-quatre hores després d’aquest tractament les fulles es marceixen, i al cap de sis setmanes cauen Cal remarcar els imprevisibles efectes en l’equilibri ecològic que pot produir l’aplicació d’aquestes substàncies
ballesta
Tecnologia
Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines, planes o lleugerament corbes, d’acer resistent i elàstic, de la mateixa amplada, però de llargada diferent, ajuntades per una brida, mantingudes alineades amb abraçadores.
Estan disposades de manera que la part central, que suporta el moment màxim, contingui un nombre més gran de fulles A les ballestes corbes, anomenades generalment ballestes semiellíptiques, la làmina més llarga làmina mestra o fulla mestra és gairebé plana i té els seus extrems cargolats formant un ull on és aplicat l’esforç les altres làmines són més curtes i més corbes Les ballestes semiellíptiques són les més emprades com a element de suspensió en diversos vehicles, com automòbils, locomotores i vagons de ferrocarril, on solen ésser disposades perpendicularment als eixos i en alguns casos…
bergamota
Botànica
Planta perenne, de la família de les labiades, de tija quadrada amb estries profundes, que presenta fulles lanceolades, de vores dentades i lleugerament piloses.
Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides
bètel
Botànica
Arbust ajagut o enfiladís, de la família de les piperàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades i coriàcies, i de flors petites agrupades en aments.
És conreat principalment a l’Àsia meridional, i les fulles, juntament amb uncària i calç morta i altres substàncies, són emprades per a mastegar les nous d’areca, pràctica molt estesa a l’Àsia meridional i a l’Àfrica oriental
tell
Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
palmera de Panamà
Botànica
Jardineria
Planta acaule, de la família de les ciclantàcies, monoica, en forma de petita palmera, de fulles flabel·lades i dividides en quatre lòbuls principals, i d’inflorescència en espàdix.
És indígena de l’Amèrica tropical Les fulles serveixen per a fer barrets i articles de cistelleria
borratja
Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides