Resultats de la cerca

Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els…

Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del segle XVII L’església conté, entre altres peces, les…

Situada a la vall mitjana del Miño És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional Té establiments vinícoles i fabricació de mobles Hom en desconeix l’origen exacte Els romans en feren una estació balneària Ocupada pels sueus segle V, fou durant un curt temps capital del regne de Galícia Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella També participà…

Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000 vares de…

Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w…

Es troba a la part de llevant de la ciutat prop de l’antiga universitat i la muralla El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent, aquest convertit en caserna des del 1827 L’església, restaurada recentment, s’inicià el 1254 i es consagrà el seu altar major el 1339 És un edifici gòtic, dedicat a l’Anunciació de Maria, d’una nau amb sis trams de voltes ogivals Es puja al convent per una gran escala moderna entre aquest i l’església hi ha el claustre, de dos pisos, amb arcs gòtics trilobulats al pis inferior i arcs rebaixats de mig punt al superior L’església té…

Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’exclaustració del 1835…

El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i…

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…

L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…