Resultats de la cerca

L’olinguito una nova espècie de mamífer L’any 2013 es va parlar molt de la descoberta d’una nova espècie de mamífer carnívor, a les selves emboirades de l’Equador i Colòmbia, l’olinguito El descobriment va ser notori perquè feia trenta-cinc anys que no es descobria cap nova espècie de mamífer carnívor arreu del món Aquesta espècie pertany a la família dels Proyonidae , la mateixa a la qual pertanyen els óssos rentadors, els coatís i els olingos Com aquests darrers, amb els quals fins ara han estat confosos pels habitants de la zona, els olinguitos viuen als arbres, són peluts, amb el cap…

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys…

Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…

Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-…

Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…

Passà per Llotja i fou aprenent de Manuel Fuxà Signant Jacobus Sabartés escriví proses i poemes i collaborà a Joventut El 1901 exposà escultures de caps d’infant a la Sala Parés Assidu d’Els Quatre Gats, formà part del grup de Pablo Picasso , que coneixia des del 1899 Hi mantingué tota la vida una forta amistat i hi restà indissolublement vinculat a partir del 1935 El 1904 anà a Amèrica i s’establí a Guatemala, on s’integrà al cercle d’intellectuals i artistes fins el 1927, que marxà definitivament del país Publicà articles a El Comercio , del qual fou director, Diario de los…

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…