Resultats de la cerca

Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Ala esquerre que jugà a les files del FC Barcelona 1993-95, Castilla-La Mancha Talavera FS 1995-2000, Playas de Castellón FS 2000-02, Inter FS 2002-08, Talavera FS 2008-11, Asociación Deportiva Sala 10 2011-12 i Futbol Sala Valdepeñas 2012-17 Guanyà sis Campionats de Lliga 1997, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008, tres Copes d’Espanya 2004, 2005, 2007, cinc Supercopes d’Espanya 1997, 2002, 2003, 2005, 2007, cinc Copes d’Europa 1998, 2001, 2002, 2004, 2006, quatre Copes Intercontinentals 2005-08, una Recopa d’Europa 2008 i dues Copes Ibèriques 2003, 2005 Fou el màxim golejador de…

Actuava d’interior i de davanter centre Començà al Futbol Club Gràcia i tot seguit jugà al Futbol Club Barcelona 1926-32, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, però a les acaballes d’aquella campanya 1932-33 retornà al Barça Com a barcelonista, disputà 167 partits i marcà 116 gols Guanyà la primera Lliga 1929, en què fou el màxim golejador de l’equip amb 11 gols Fou una vegada campió de Copa 1928, on marcà el gol del triomf en el tercer partit de la final També obtingué cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 i una Copa de Campions 1928 Posteriorment jugà a l’…

Inicià la seva carrera professional el 1981, en què jugà en el Vasco da Gama del Brasil fins el 1989 Els anys 1989-93 jugà en el PSV Eindhoven holandès i del 1993 al 1995 en el FC Barcelona, on fou màxim golejador de la lliga 1994 El 1996, després d’una curta estada al Flamengo brasiler, fitxà pel FC València El desembre de 1997 tornà al Flamengo, i dos anys més tars al Vasco da Gama per passar posteriorment al Fluminense 2001-04 Aquest any anuncià la retirada però posteriorment tornà a fitxar pel Vasco da Gama Al maig de 2007 anuncià haver marcat el gol número 1000 de la seva…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a barcelonista, disputà…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical…

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou…

Organitzat pel Comitè Europeu d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Herne Bay Gran Bretanya l’any 1926 Barcelona fou seu de la competició en dues ocasions el 1957 i el 1979 La primera vegada que s’organitzà a Barcelona, la 23a edició del campionat, es disputà al Palau Municipal d’Esports entre el 29 de maig i el 2 de juny de 1957 Per primera vegada, s’organitzà independentment del Campionat del Món, fet que convertí Catalunya en la primera seu d’aquesta competició Hi participaren sis seleccions i Espanya obtingué el títol després de guanyar tots els partits excepte el darrer…